Segadors

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús"Pel juny la falç al puny", diu la dita popular, però només és ben certa per a les terres baixes de Catalunya.

Cal tenir en compte que el nostre terrer s'enlaira montuós, de la mar vers el Pirineu. Amb l'altitud que, en general, va en creixent, varia la mitjana anual de la temperatura, i, amb ella, la possibilitat dels conreus. Així tenim que la vinya regularment no passa dels 800 metres, i l'olivera no puja dels 600. Això vol dir que tant la producció de vi com la d'oli es troba més limitada que no creu la gent de la terra baixa.

Per contra, el blat es troba molt més generalitzat. S'estén des de les planes o dels campells de vora mar fins a les valls i les margenades de l'alta muntanya. No és rar de trobar el blat gairebé en el límit dels conreus, i quan no pot arribar-hi és substituït pel seu congènere, el sègol, menys exigent quant a la calor i quant a la terra. A muntanya hom sol trobar, en una bona exposició, camps de blat a 1400 metres, però el sègol l'hem vist a 1600 a Castellar de N'Hug i a Taüll. [...]

Aquesta gradació en l'estat vegetatiu dels esplets es concreta, doncs, en un esgraonament de les collites dins l'estiu, del pla a la muntanya. Una tal successió ha motivat un moviment humà; la gent jove i cepada de les terres magres, de tot temps han anat a llogar-se com a segadors en diversos paratges, seguint el ritme de la maduresa de les espigues, que és quan els braços forçuts i lleugers fan falta imperiosa. Com que el conreu blader s'ha anat reduint en les terres baixes que tenen més a mà de fer-se venir el blat de fora, és possible que aquest nomadisme agrícola hagi minvat bastant en l'actualitat. Quant als temps passats, recordem la munió de segadors que es trobaven a Barcelona en la revolta del Corpus de 1640, vinguts, sens dubte, per a les feines de la sega a les terres del pla. [...]