La seductora imperfecció del Magnum
El detectiu privat Thomas Magnum es va convertir en un dels sex symbols de TV3 als anys 80. La sèrie no només va funcionar a Catalunya. Als Estats Units va ser l’èxit més incontestable de la televisió els dijous a la nit fins que es va estrenar L’hora de Bill Cosby. En un principi, Magnum P.I. havia de transcórrer al sud de Califòrnia, però la CBS va canviar la localització a última hora. El motiu: la cadena no volia tancar les seves oficines de producció a Hawaii, que mantenia obertes des del 1968 amb el rodatge de la sèrie Hawaii Five-0. Així doncs, Magnum P.I. es va desenvolupar en aquell paradís i només van haver de canviar el nom del bar del Rick: El Rei Kamehameha. Els productors tenien la intenció de revelar qui era el misteriós Robin Masters. Havien decidit que seria Orson Welles qui encarnaria el personatge, però va morir abans que s’acabés la sèrie. Així doncs, el Robin Masters es va convertir en una mena de protagonista absent i només en teníem referències a través d’en Higgins. L’actor que feia de Higgins, John Hillerman, es va fer tan famós amb el seu paper de majordom primmirat que durant anys va anunciar a la televisió una marca selecta de nous de macadàmia, els Mauna Loa.
L’actor Tom Selleck va exigir un canvi substancial en la sèrie que en va determinar l’èxit. En un inici, el Magnum havia de ser un detectiu impecable i eficaç. Una mena de James Bond televisiu, sempre infal·lible. Un agent elegant, hàbil i poderós dels que no s’embruten. Però a Tom Selleck l’avorria la idea i estava convençut que tanta perfecció donaria un aire molt artificial a la sèrie i no enganxaria els espectadors, especialment els homes, que se sentirien una mica alienats per aquell personatge. Selleck va exigir tot el contrari: lluir camises hawaianes i shorts i convertir-se en un bon detectiu, però una mica de pega a l’hora de resoldre casos d’estar per casa. El Magnum seria un desastre en molts sentits, tot i la seva veueta intuïtiva. Selleck la va encertar: va donar al personatge un encant que el va convertir en un sex symbol simpàtic com pocs i es va desmarcar de tots els detectius televisius que hi havia fins aleshores. El Magnum era diferent. Això sí, va mantenir el Ferrari 308 GTS per moure’s per l’illa. Tom Selleck va fer una altra petició: que el seu personatge portés una gorra dels Detroit Tigers, el seu equip de beisbol de l’ànima.
Magnum P.I. va estar vuit anys en antena i va suposar, a més, un punt d’inflexió: el Magnum, el Rick i el TC van ser els primers rols televisius positius d’uns veterans del Vietnam en una època en què encara hi havia moltes ferides obertes a l’hora d’assimilar les conseqüències de la derrota.
