La seducció del registrador de la propietat
Directora de l'ARARajoy en estat pur en la primera sessió del debat d’investidura. Qui diu que en el parlamentarisme cal desplegar dots de seducció per aconseguir suports i construir majories?
Mariano Rajoy va presentar-se aquest dimarts al Congrés en mode estalvi d’energia, conscient que està abocat al fracàs abans de tenir alguna possibilitat futura d’abstenció del PSOE.
En un discurs plantejat com a tràmit, Rajoy va desplegar amb un aplom remarcable un argumentari que incloïa mencions a la lluita contra la corrupció o atribuir-se el mèrit que l’economia espanyola no fos rescatada per la UE i la moneda no fos devaluada. Rajoy oblidava per un moment Bárcenas i el processament del PP, el multimilionari rescat bancari i la política monetària de l’euro que depèn del Banc Central Europeu.
Catalunya va estar més present que mai en un discurs d’investidura. El que anomenaven fins ara el problema català és el problema espanyol i actua de ciment entre forces aparentment irreconciliables. PP i C’s, units per la visió de l’Espanya “Una”, intenten pressionar el PSOE dubtant del seu esperit patriòtic. Rajoy va utilitzar un curiós argument contra els que plantegen “la liquidació de la sobirania nacional” i és que tots els espanyols han de tenir “el dret a decidir sobre la seva pròpia nació”. Em sona... També em va resultar familiar la cita constitucional al pas de “súbdits a ciutadans”. Doncs això, exactament. Volem decidir i ser ciutadans i no súbdits. Però ho som de nacions diferents.
