El sector de la discapacitat i el nou govern
La formació d'un nou Govern i el fet d'haver deixat enrere la situació d’interinitat és sens dubte una bona notícia per a la societat, i com a tal la valorem des del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), que representa aproximadament un 10% de la població catalana.
Ara bé, lamentem que en els acords d'investidura no s'hagi visibilitzat el col·lectiu de les persones amb discapacitat i les seves necessitats ni s'hagi plasmat el compromís, per part de les diferents formacions polítiques, de garantir l'exercici i el respecte dels seus drets.
Fa molts anys que les entitats de defensa i atenció al col·lectiu recordem les seves necessitats i denunciem la seva discriminació i les situacions que l’aboquen a la vulnerabilitat; al mateix temps fem propostes i recomanacions de millora als partits polítics i administracions i ens hem ofert a treballar conjuntament en aspectes claus com el codi d’accessibilitat, l’accés a la justícia, la inclusió a la comunitat i tants altres amb què avançar en el compliment de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU. De tot plegat, cap esment ni acord específic.
Així, doncs, i aprofundint en les demandes que en el seu moment vam fer de cara a les eleccions al Parlament del 12 de maig, reclamem una aposta de país per al compliment de la legislació sobre inserció laboral del col·lectiu, l’accessibilitat, el desplegament de l’educació inclusiva en totes les etapes formatives, un model de transport adaptat, eficient i harmonitzat arreu del país, reconèixer l’especificitat de les diferents discapacitats que ho sol·licitin, avançar en l’actualització de la cartera de serveis i de subvencions i en la desaparició de les llistes d’espera.
Com a prioritats del sector, i que el nou Govern hauria d’incloure als primers punts de la seva actuació, demanem avançar en la revisió de la cartera de serveis socials amb la col·laboració del sector, flexibilitzant els suports, revisant el copagament i incorporant recursos clau com el lleure inclusiu, el respir o la conciliació familiar, entre d’altres. Uns serveis que han d'estar alineats, com la resta d’actuacions, amb la Convenció.
Demanem també desplegar un model d’educació inclusiva que vetlli pels drets de tots els nens i nenes amb discapacitat i les seves famílies en totes les etapes educatives, especialment a la primera infància (0-3 anys), així com en la formació professional i postobligatòria.
És igualment prioritari treballar per a la desaparició de les llistes d’espera, tant pel que fa a la valoració i revisió dels graus de discapacitat i dependència com a les assignacions de places en serveis i prestacions ortoprotètiques.
Així mateix, cal aplicar el Decret 209/2023, que aprova el Codi d'Accessibilitat de Catalunya, que desplega la Llei 13/2014 d’Accessibilitat. S’ha de garantir l'autonomia, la igualtat d'oportunitats i no la discriminació de les persones amb discapacitat en tots els àmbits del dia a dia. I cal que la Generalitat destini un pressupost que garanteixi l’accessibilitat de la seva acció i serveis (Salut, Justícia, Interior…).
El desplegament del Pacte Nacional de Salut Mental, del Pacte Nacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i de l’Agència Integrada Social i Sanitària, així com l’aprovació de l’avantprojecte de llei d'actualització, incorporació i modificació de determinats articles del Codi Civil de Catalunya són altres accions que el sector català de la discapacitat considera prioritàries de cara a la nova legislatura derivada dels recents acords polítics per formar el nou Govern a Catalunya.
Cal, a més, impulsar un pla per garantir el dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat i reduir al màxim els ingressos en residències, com contempla la Convenció i que reconeix que les persones amb discapacitat han de poder triar el seu lloc de residència i on i amb qui viure, en igualtat de condicions amb la resta de la població.
Finalment, demanem millorar les condicions laborals dels professionals que treballen en el tercer sector, equiparant les seves condicions als professionals de la sanitat i a la gestió pública, per les mateixes tasques.
