Una novel·la, una secta i un hotel

La primera dona que va rebre el premi Nobel de literatura va ser una sueca. No és estrany, atès que és l'Acadèmia Sueca qui concedeix el premi. Però Selma Lagerlöf, guardonada el 1909, va ser molt més que un fenomen local. Les seves novel·les eren venudes per centenars de milers al nord d'Europa i els Estats Units. I els dos volums de Jerusalem, potser la seva obra mestra, reflecteixen el moment en què la vella ciutat bíblica va deixar de ser un llogaret oblidat a l'Imperi Otomà i es va convertir, de nou, en una font inesgotable de conflictes.

Els escassos viatgers que van passar per Jerusalem a principis del segle XIX van descriure una cosa molt semblant a aquell lloc misteriós i miserable on es desenvolupa El inmortal, de Jorge Luis Borges. Poc més de 10.000 persones vivien, pobres i indiferents, entre les muralles construïdes al segle XVI pel sultà Suleiman I. Jueus, musulmans i cristians s'amuntegaven sense grans conflictes en uns carrerons ruïnosos.

Un albanès anomenat Muhammad Ali (cap relació amb el boxejador, evidentment) va prendre el poder a Egipte, va conquistar el flanc sud de l'Imperi Otomà i les coses van començar a canviar. Sota la nova gestió, Jerusalem es va obrir als estrangers i el 1839 va arribar a la ciutat el primer cònsol britànic, William Turner Young. En les dècades següents, especialment després que la Guerra de Crimea (1853-1856) deixés el sultà d'Istanbul en deute amb França i la Gran Bretanya, hi van arribar diplomàtics de totes les grans potències. I amb ells, els problemes.

Entre les moltes històries fascinants d'aquells anys, la més sorprenent i coneguda és la d'Anna Spafford, una noruega establerta a Chicago que viatjava amb les seves quatre filles a bord del vapor Ville du Havre quan la nau va naufragar, el 22 de novembre de 1873. Les filles es van ofegar. Només va sobreviure l'Anna. En poc temps, ella i el seu marit Horatio van decidir establir-se a Jerusalem i fundar, amb altres fanàtics religiosos, la colònia americana, més coneguda en anglès i amb majúscules: American Colony.

Des de 1881, els americans es van dedicar a la filantropia i a una vida conventual (fins a extrems delirants) que va atreure molts altres pelegrins, convençuts que la fi del món era a prop i convenia que a un l'enxampés a Jerusalem, el lloc on segons les escriptures tornaria Jesús.

La sueca Selma Lagerlöf va visitar el 1900 la colònia americana. Bona part de la seva novel·la Jerusalem està inspirada en aquella secta i en les activitats de Spafford, el cognom de la qual és transformat en Gordon. Malgrat la seva fe, la seva bondadosa descripció dels immigrants suecs i que Jerusalem havia deixat de ser un llogaret (ja hi havia un tren que unia la ciutat amb la costa i naixien nous barris extramurs), Lagerlöf no va poder evitar que es reflectís al text un cert espant davant de la pobresa i la turbulència d'una ciutat que ja superava els 50.000 habitants.

El mateix Theodor Herzl, el fundador del sionisme, es va horroritzar en visitar Jerusalem el 1898: “Quan et recordi els dies vinents, oh Jerusalem, no serà amb plaer. La floridura dipositada per 2.000 anys d'inhumanitat, intolerància i brutícia jeu als teus carrerons pestilents”.

Tot era conflicte. Catòlics i ortodoxos tenien baralles constants, fins al punt que va caldre lliurar (fins al dia d'avui) a un musulmà les claus del Temple del Sepulcre. L'afluència de jueus asquenazites pels pogroms a Polònia i Rússia havia posat fi al tradicional domini sefardita i havia generat odis tremends entre les diferents sectes importades d'Europa.

Selma Lagerlöf es va allotjar al segon recinte de la colònia americana, ja extramurs. Era un gran edifici (cedit per un paixà sirià) que poc després va obrir habitacions per a turistes i va forjar la seva fama de “territori neutral”.

A la Primera Guerra Mundial, quan el Jerusalem otomà va capitular davant les tropes britàniques, es va utilitzar com a bandera blanca un llençol de l'American Colony. Lawrence d'Aràbia va jugar a futbol al pati de l'hotel. A les dècades següents, i especialment després de la Guerra dels Sis Dies (1967), quan Israel va conquistar Jerusalem als jordans, es va convertir (sobretot el bar subterrani) en centre de reunió d'espies, periodistes i aventurers. L'hotel és a la zona oriental de Jerusalem, territori ocupat segons l'ONU. Els seus propietaris continuen sent els descendents d'aquells fanàtics que obeïen Anna Spafford.

Selma Lagerlöf va tenir una vida honorable. Va lluitar pel sufragi femení, va salvar del nazisme escriptors jueus i va morir d'un infart el 1940.