Els secrets de l'èxit del 'Saber y ganar'
Dijous a la nit La 2 emetia un programa especial del Saber y ganar per celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari. Un concurs diferent des de la sala La Paloma que anava més enllà del joc per organitzar una festa al voltant del concepte del programa. Un Jordi Hurtado pletòric ho donava tot davant de les càmeres per exhibir allò que ha caracteritzat aquest quart de segle del concurs a la televisió: l’entrega absoluta a la seva audiència incondicional. Si alguna cosa caracteritza la generositat d’Hurtado i del Saber y ganar és que abans de penjar-se qualsevol medalla sobre el mèrit del programa sempre han prioritzat els seus espectadors com a factor clau per a la permanència en la graella. Els responsables del Saber y ganar no han presumit mai de cap fórmula màgica ni de saber-ne més que ningú. Més aviat ha sigut un format que ha resistit des de la humilitat, l’honestedat i la professionalitat. Han evolucionat de la mateixa manera que veus créixer els fills a casa: pràcticament sense adonar-te’n fins al dia que bufes les espelmes i el pastís ja té una flama considerable al damunt.
El Saber y ganar va debutar en pantalla el 1997. Uns dies en què Bill Clinton abusava de la becària Lewinsky al Despatx Oval de la Casa Blanca, Joan Pau II viatjava a Cuba i la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin es casaven a Barcelona. Aleshores els concursants podien guanyar 167.000 pessetes de premi i ara s’arriben a embutxacar fins a dos-cents mil euros. El concurs de cultura general s’ha convertit, a més, en el planter dels participants de la resta de concursos de televisió que es fan a l’Estat. Un espai segur on posar-se a prova per l’amabilitat, l’ànim i la familiaritat que respira el programa. Creat i dirigit per Sergi Schaaff, un dels degans de la televisió a Catalunya i a Espanya, s’ha mantingut sempre fidel al seu segell: l’exigència, el respecte per l’audiència, la confiança en l’espectador i l’entreteniment de qualitat. Un llegat que manté la seva filla Abigail Schaaff, que ara dirigeix el programa.
És impossible repetir la recepta de l’èxit del Saber y ganar, però si analitzem el format, els ingredients que mantenen sòlid el format són sis:
L’exigència. La cultura de l’esperit perfeccionista que traspua el programa, sense filigranes però sense errors ni imprecisions.
La simbiosi. El vincle entre Hurtado i el format és indissoluble.
La familiaritat. Més enllà d’Hurtado, l’assignació de rols complementaris i l’harmonia de la convivència de l’equip han garantit un espai de calidesa a l’espectador on sentir-se inclòs.
El tracte als concursants. Segurament el factor més exclusiu del programa és l’habilitat per construir lligams afectius amb els participants i crear la idea que la família creix i tothom hi està inclòs per sempre.
Lloc a la graella. Ben programat a La 2 i sense moure’l de la seva franja, és l’espai més vist de la cadena.
Regust clàssic. En un mitjà en permanent mutació, inestable, agònic i crispat, el concurs transmet l’esperit clàssic de la televisió de sempre per la qual sentim nostàlgia.
Per molts anys.
