La secció de successos d'Alerta Digital és un compendi d'atrocitats i casos impactants. La bastíssima majoria de les notícies tenen un nexe comú: el protagonista és un immigrant. L'objectiu d'aquesta estratègia no costa gaire de deduir. Però jo avui volia posar el focus en les excepcions, perquè n'hi ha. I els proposo endevinar quin és l'altre nexe d'unió a partir de tres notícies que han destacat darrerament: "Una dona apunyala la seva parella, que acabava de quedar lliure després d'una denúncia de maltractament" , "Una dona de València intenta matar a cops de paella el seu marit després d'adormir-lo amb pastilles que va dissoldre en una infusió", "Una dona va amenaçar els seus deutors amb denúncies per assetjament sexual". Efectivament, quan no és immigrant, l'agressora és una dona. I això forma part d'una altra àmbit del seu ideari -és un dir-, en el qual s'apressen a parlar de feminazisme i de com els mitjans silencien la violència domèstica si les víctimes són homes. Si apropes un codi deontològic a la pantalla, es crema espontàniament.
Això ho tenen articulat -és un altre dir- en aquest partit dit Soluciona, del qual el mitjà és plataforma d'expressió. Fa uns mesos, a la seva declaració de principis s'hi llegia una proposta tan ultramuntana com "la devolució a l'home del principi d'autoritat". Glups. Algú els devia dir que allò no feia gaire maco i la nova versió del seu manifest ha eliminat aquesta referència. Però n'ha posat una altra per sucar-hi pa. Diu el partit: "El pretès «alliberament» de la dona que van exigir les feministes radicals ha suposat a la pràctica la seva esclavitud a la feina, en no poder atendre degudament ni l'ordre laboral ni el familiar". Glups, reglups i recontrareglups.
Àlbum de titulars
"Una dreta a la dreta de la dreta" ['El País' despulla el nou partit Vox en només vuit paraules]