De terrorisme d'estat

¿Enviar milers de policies a apallissar ciutadans indefensos enmig del carrer, perquè voten pacíficament en un referèndum considerat il·legal pel govern central, és terrorisme d'estat? ¿Fer passar algunes desenes d'aquests policies a prestar fals testimoni al Tribunal Suprem, dient que no van fer més que defensar-se d'unes muralles humanes dominades pel fanatisme i l'odi, és terrorisme d'estat? ¿És terrorisme d'estat que tot un Tribunal Suprem aprofiti aquests falsos testimonis per construir sentències de molts d'anys de presó contra dirigents civils i líders polítics democràtics que sostenen idees que l'Estat no tolera? ¿I tenir policies pagats amb fons reservats que es dediquen a fabricar informes i proves falses contra adversaris polítics, és terrorisme d'estat?

Ho poso en forma de pregunta perquè no estic segur de la resposta, que consti. Hi ha una idea diguem-ne clàssica del terrorisme d'estat en què un govern paga grups armats al marge de la llei perquè torturin i matin aquells que considera els seus enemics, tant si també són terroristes com si no ho són. Això, segons documents de la CIA que ara es comencen a desclassificar, és el que va fer Felipe González amb els GAL: si és així es tracta d'un escàndol, certament, però el que no podem dir és que sigui cap sorpresa. Potser sí que molts es van creure, o es van voler creure, les explicacions de González en aquella entrevista amb Gabilondo que ara tothom ha recuperat, però vistes ara, la veritat és que molt creïbles no eren, ni tan sols per la manera de donar-les. No deixa de tenir un punt de sarcasme que sigui la CIA qui parli del terrorisme d'estat dels altres, però en fi. Com que de tota manera les responsabilitats legals del cas ja haurien prescrit, el màxim que podem esperar és una mica de gesticulació dels partits polítics: uns demanaran la compareixença de Felipe González al Congrés (que no es produirà, perquè en darrer terme depèn d'ell acceptar de fer-la o no), i el PSC sortirà a fer el paperot (el va fer Eva Granados) de “no concedir credibilitat” als papers de la CIA, i per avall.

Els GAL, doncs, eren terrorisme d'estat tal com sempre s'ha entès: ¿ho són també els altres supòsits que esmentàvem? És a dir, ¿és terrorisme d'estat utilitzar els cossos i forces de seguretat per perseguir i destruir rivals polítics (ens referim a destruir les seves vides i les de les seves persones estimades) que passen a ser tractats com a enemics de la pàtria? Fa uns dies comentàvem que, dels tres puntals de la Transició (González, Pujol i el rei Joan Carles), dos havien caigut. Ho hem de corregir: va caure Pujol, de quatre grapes, però a Joan Carles l'han tornat a rescatar in extremis al Congrés (amb els vots de PSOE, PP i Vox, i amb un informe dels lletrats de la cambra que estableix que el monarca és inviolable durant tota la seva vida). I a Felipe González ni el tocaran, perquè deu ser el servidor més lleial que ha tingut aquest Estat en aquesta etapa. No un estat democràtic i de dret, sinó aquest Estat.