Steiner, aprendre sempre a llegir

És molt probable que Boris Johnson hagi llegit George Steiner, la qual cosa no fa més que multiplicar el seu cinisme, i la immoralitat del seu populisme de casa bona, fins a cotes insuportables. Ni que fos només per La idea d'Europa (un assaig breu, però de gran profunditat) tots els europeus ja ens hauríem de sentir en deute amb George Steiner, un dels grans caps pensants dels quals hem tingut el goig de ser coetanis. Tanmateix, i per descomptat, la seva obra és considerablement més àmplia que el títol esmentat. Nascut a França i mort al Regne Unit, poliglot que va escriure la seva obra en tres idiomes –francès, anglès i alemany– perquè tots tres li eren propis, a Steiner se'l sol etiquetar com a crític literari: i és correcte, però tal vegada seria més exacte anomenar-lo senzillament lector, i mestre de lectors.

Molts hem pogut aprendre a llegir una mica gràcies a llibres seus com Tolstoi o Dostoievski, en què parteix dels dos grans mestres de la novel·la russa per descabdellar les dues grans tradicions literàries (i, per tant, les dues grans visions de l'existència humana) que corresponen a l'èpica i a la tragèdia. En d'altres, com La mort de la tragèdia o Presències reals, ens convidava a dialogar amb els grans corrents del pensament modern (i a conèixer les seves arrels antigues), aquells que justament han construït la idea d'Europa que ell va encertar a resumir en la imatge famosa del cafè: Europa entesa com un cafè dins el qual es conversa, es pensa, s'escriu i es dialoga. Després deBabel, un altre dels seus llibres fonamentals, és un al·legat a favor de la traducció i de la diversitat lingüística i cultural a través de la història. Errata ve a ser el seu llibre de memòries, però també és una rigorosa indagació en la relació profunda entre la cultura i la democràcia.

Amb Zygmunt Bauman i Tzvetan Todorov, que van morir aviat farà tres anys, tal vegada es pugui dir que formaven una tríada de grans pensadors europeus (parlar-ne en aquests termes, com si es tractés d'un rànquing o una classificació, segur que no seria del gust de cap dels tres, però valgui com a forma col·loquial d'expressar-se). La preocupació de Steiner ha estat la lectura, és a dir, la capacitat humana de desxifrar un text, primer, i de raonar-lo, a continuació. L'acte de llegir (amb els seus dos moments: comprendre i raonar) és a la base de la idea de civilització, però és ingenu pensar que llegir ens farà necessàriament millors, perquè els textos, i la seva lectura, també poden posar-se al servei del feixisme o de les múltiples formes de la barbàrie. Tota l'obra de George Steiner és un esforç sostingut i magistral per prevenir-nos dels mals textos, i sobretot de les males lectures. Una gran lliçó, a la qual va dedicar tota la seva vida, sobre la responsabilitat que comporta llegir i escriure. La lliçó roman vigent com mai, ara que arreu d'Europa ressorgeixen, precisament, el feixisme i les múltiples formes de la barbàrie. També a casa nostra, també més a prop –molt més– del que ens pensem.