El serial de la Corona

A hores d'ara, el principal interrogant del serial per entregues sobre les corrupteles del rei emèrit és qui el dirigeix i amb quin objectiu. La major part d'elements del serial segueixen fent pensar en una maniobra d'estat que cerca salvar Felip VI pel procediment d'enfonsar el seu pare. La línia argumental en què se sustentaria aquesta idea oscil·la entre la màgia i la caspa: més o menys, se'ns voldria fer suposar que dins la Corona espanyola tan sols hi havia una poma podrida, i aquesta poma, mirin vostès quines coses, no era altra que el rei Joan Carles en persona, sense que ningú més de la casa reial tingués consciència de les seves martingales (i, naturalment, qui menys idea n'hauria tingut hauria estat el fill, Felip). Aquesta, si més no, és la versió oficial a la qual dona suport el govern de Pedro Sánchez: amb entusiasme o sense, amb encert o sense, però hi dona suport: eren una cosa digna de ser escoltada les declaracions aquest dimarts de la ministra Montero, subratllant que els fets publicats concerneixen només el rei emèrit i en cap cas el rei actual, en un to que no hauria desentonat gens a la programació infantil.

En realitat tampoc és ben bé així, i algunes de les informacions publicades sí que afecten Felip VI, i ben directament. Sense anar més lluny la d'aquesta quinzena (les entregues van apareixent amb regularitat, més o menys cada quinze dies, com correspon a qualsevol serial), publicada per El Confidencial i segons la qual Felip de Borbó seria el segon beneficiari (després de son pare) de la societat instrumental creada a Panamà per col·locar-hi els ja famosos 64,8 milions d'euros rebuts per Joan Carles del rei de l'Aràbia Saudita. No tan sols això sinó que, en el repicó de l'exclusiva, El Confidencial ha publicat també que Joan Carles s'hauria preocupat d'introduir una clàusula en aquesta societat panamenya, segons la qual aquells beneficiaris que exigissin més diners dels que se'ls havien assignat es quedarien castigats sense res: era la manera d'evitar bregues entre Felip i les seves germanes, les infantes Helena i Cristina. El pare proveïa perquè la cobdícia no pogués causar un problema intern dins la institució reial, en forma de disputes entre el fill i les filles (mentre ell el creava, el problema, amb Corinna i altres històries de luxe i faldilles).

És bastant insensat pretendre que hi havia corrupció dins la Corona, orquestrada pel cap de l'Estat en persona, i que el seu successor no n'estigués al cas i per tant no en fos còmplice, ni que fos per omissió o consentiment. Parlem, no hem d'oblidar-ho, del mateix cap de l'Estat al qual, durant quaranta anys, s'han atribuït tots els mèrits i les virtuts de la Transició, i que de cop i volta és una espècie d'empestat al qual cal separar del seu virtuós fill. Fins i tot com a versió oficial, és massa barroera i mostra massa el llautó. La pregunta de debò és per què tot plegat causa tan poca sorpresa, i per què ho acceptem com una fatalitat, com si les coses no poguessin ser de cap altra manera.