Rivera veu espanyols (i plagia Lizano)
EscriptorA la presentació de la plataforma España Ciudadana, el líder de Cs, Albert Rivera, va declamar amb histrionisme unes frases que han causat (justificadament) estupor i alarma: “Recorriendo España yo no veo rojos y azules, yo veo españoles; no veo gente urbanita y gente rural, yo veo españoles; no veo jóvenes y mayores, yo veo españoles; no veo trabajadores o empresarios, yo veo españoles; no veo creyentes o agnósticos; yo veo españoles”. Alguns li han retret especialment que abolís les diferències entre els empresaris i la classe treballadora, però el cert és que tot el discurset participa i s'alimenta del mateix espant: Ciutadans no és res més que ultranacionalisme espanyol d'extrema dreta, tan rabiós, enganyós i nociu com qualsevol formació d'aquesta corda. Si algú vol saber què és supremacisme, que observi i escolti les intervencions, escrites o parlades, dels dirigents del partit taronja, i allà ho té. En totes hi trobarà, en un moment o altre, una constant: hi ha un bé major que és ser espanyol; tot el que sigui allunyar-se d'aquest bé major o renunciar-hi és criminal. O ets espanyol o ets un indesitjable o fins i tot un criminal, aquest és el missatge.
I no un espanyol qualsevol, sinó un espanyol a la manera del nacionalisme exacerbat de Cs. Un espanyol que, com al discurs riveresc, anteposi la seva condició d'espanyol a qualsevol altra cosa que pugui ser a la vida. És el discurs de la negació de totes les diferències, a major glòria d'una unitat que aglutina totes les virtuts: ser espanyol. Espanyol, i prou. No un espanyol qualsevol, hi insistim: espanyol a la manera dels que criden "¡A por ellos, oé!" a policies enviats a pegar a ciutadans indefensos. Espanyols que trenquen cares per un llaç groc o qualsevol altre símbol que qüestioni la seva espanyolitat. Espanyols com els que desitgen que es bombardegi Barcelona o, senzillament, que els adversaris polítics, difamats com a delinqüents i colpistes, es podreixin a la presó de per vida. Aquest és el tipus d'espanyols que promouen Cs i el discurs d'Albert Rivera. No han tornat; senzillament no havien marxat mai.
Un discurs que té un costat còmic fàcil, perquè està afusellat (qui li fa els discursos a Rivera?) d'un poema de Jesús Lizano titulat “Mamíferos”: “Demócratas, comunistas, ajedrecistas, / periodistas, soldados, campesinos. / Yo veo mamíferos. / Marqueses, ejecutivos, socios, / italianos, ingleses, catalanes. / ¿Catalanes?/ Yo veo mamíferos. / Cristianos, musulmanes, coptos, / inspectores, técnicos, benedictinos, / empresarios, cajeros, cosmonautas... / Yo veo mamíferos”. Lizano, anarquista i llibertari de soca-rel, era un barceloní que va fer una extensa i magnífica obra poètica en castellà (recomano vivament el volum 'Lizania', que la recull tota) i que va ser infinitament més important per a Catalunya i Espanya que mil dirigents de Ciutadans junts. I que s'hauria esgarrifat, o s'hauria fet un tip de riure, de veure que la ultradreta li plagiava els versos.
