Polítics, criminals i atacs d'ètica

Tota la ultradreta espanyola, política i mediàtica, fa sucamulla aquests dies amb el cas de Pilar Baeza, candidata de Podem a l'alcaldia d'Àvila. Aquesta dona va ser violada quan tenia vint-i-tres anys, i ella i el seu nòvio d'aleshores van optar per fer justícia pel seu compte matant el violador. El nòvio va ser condemnat i empresonat pel crim, i Pilar Baeza també, com a còmplice d'assassinat. De tot això fa ara trenta-quatre anys, dels quals Pilar Baeza –complint la pena que la justícia va considerar oportuna– n'ha passat set a la presó. D'aleshores ençà s'ha convertit en una persona completament reinserida en la societat, que ja no té antecedents penals i que ha fet una vida ben normal com a propietària d'un gimnàs. Però ara que ha entrat en política, els partits de la megadreta i la seva premsa amiga han descobert el passat de Baeza i tot són articles (editorials inclosos), tertúlies i declaracions deplorant que l'esquerra radical (que no oblidem que va empaquetada, per a ells, amb els supremacistes separatistes i les "feminazis") vulgui omplir les institucions de “criminals” com ella. Es posen les mans al cap, s'esquincen les vestidures i competeixen per trobar els adjectius més denigrants per qualificar Pilar Baeza i el partit que l'admet com a candidata i la presenta com un exemple de plena reinserció.

Ja és mala sort que, per una vegada que tota aquesta premsa es posa d'acord a condemnar un delicte, es tracti d'un cas de fa trenta anys que ja va ser jutjat i pel qual la protagonista ja va pagar amb la presó (va obtenir reducció de pena per bona conducta) i després ha tingut una conducta impecable. Pilar Baeza, a més, ha declarat que es penedeix del que va succeir, i tot això ja és molt més del que es pot dir de tants altres delinqüents. En qualsevol cas, la finalitat de les penes de privació de llibertat és la reinserció social del reu: així ho estableix, almenys, la Constitució espanyola, la mateixa que aquests mitjans invoquen sempre, sovint per fer-li dir el que no diu.

Baeza denuncia també que se li està fent “xantatge i extorsió”, i que existeix “una màfia política” a Espanya. És una manera poc precisa de dir-ho, però no va desencaminada. L'objectiu és deshumanitzar una persona a partir d'un fet del seu passat i presentar el seu partit polític com una cova de criminals, consumats o en potència. Pilar Baeza va delinquir molt abans d'entrar en política, quan ni tan sols hi pensava. Ja és ben curiós que els mitjans que ara la difamen no dubtin a donar tot el seu suport, amb les mentides que calguin, a un partit com el PP, farcit de personatges que han delinquit des de dins de la política. O, més ben dit, que s'han aprofitat de la política per delinquir: no amb delictes de sang, que se sàpiga, però sí robant a mans plenes els diners dels ciutadans. Són mitjans que aplaudeixen, amb la mateixa intensitat amb què ataquen Baeza, un individu com el líder de Vox, Santiago Abascal, que presumeix d'anar pel món armat amb una pistola.