A Petra, el dimoni s'hi va retre

Mai fins ara la casa reial espanyola havia mostrat cap interès en fra Juníper Serra, a pesar d'haver-nos concedit als mallorquins el goig i el privilegi de venir cada estiu a ocupar Marivent. Recentment, però, el missioner es va convertir en objecte d'una controvèrsia absurda, quan certes esquerres justicieres van convertir les seves estàtues en objectiu a abatre i, per reacció, les dretes nacionalistes espanyoles van respondre més absurdament encara, dedicant-li tot de glosses com a gran espanyol i campió de la cristiandat. Cap de les dues postures té gaire sentit actualment, tot i que és cert que el personatge va ser un dels que van usar el nom de Déu en va per arrasar els indis americans, en nom d'una pretesa evangelització.

Cada vegada que alguna cosa adquireix una certa dimensió dins el debat públic, Felip VI i la casa reial semblen sentir la necessitat de prendre-hi part, i sempre a favor del bàndol reaccionari. Si Juníper Serra s'ha convertit -pel que sigui- en sant de la devoció de la ultradreta, aleshores Felip VI es presenta a Petra, el seu poble natal, per retre homenatge a la seva memòria. És el que fa d'ençà del 3 d'octubre de 2017, i és per això que, vagi on vagi, el reben manifestacions de detractors i partidaris (ultradretans), amb la policia fent de majordom per facilitar el contacte d'aquests darrers amb el seu monarca. Fa tant de mal això al sistema polític i institucional espanyol com la màquina de comptar bitllets del seu senyor i fugat pare. Tanmateix, ni tan sols ara als reis d'Espanya no els falta el suport ni l'aplaudiment d'una part important de la ciutadania, com també es va veure a Petra. Són dècades d'alimentar un conte de fades per a adults entorn d'aquestes figures, i ara molta gent no renunciarà fàcilment a la màgia per molt que se n'hagi vist el cartró pedra.