La 'nova normalitat' era la incertesa
El ministre Illa (un personatge que ha vist realitzat el seu somni de ser ministre del govern d'Espanya, tot i que ara potser es pregunta si pagava la pena) reconeixia que la nova normalitat inclou la convivència amb els rebrots de covid-19 que s'estan produint amb major o menor intensitat per llocs diversos de la Pell de Brau, i amb intensitat més baixa –de moment, si més no– a les colònies illenques d'ultramar. Uns dies enrere, Pedro Sánchez exhortava la ciutadania precisament a disfrutar d'aquesta nova normalitat, a pesar que al mateix temps corroborava el tancament perimetral de la comarca del Segrià ordenat per la Generalitat. Segons ells, es tractava de deixar de banda la por i sortir, segons l'arrelat castellanisme, a fer gasto.
Que els que fa quatre dies t'enviaven a tancar-te a casa siguin els mateixos que ara et demanen que surtis a gastar el que puguis (però sense deixar de preocupar-te pels contagis), no deixa de causar un efecte estrany. Més que més, quan constatem que la presència del virus no ens estalvia que aquests dirigents incorrin en les mateixes politiqueries de sempre. O, més ben dit, que la malaltia i les seves conseqüències es converteixi, en les seves mans, en un objecte contundent més per tirar-se'l pel cap. El doctor Simón aprofita el rebrot de Lleida per deixar caure que la Generalitat s'hauria mostrat lenta de reflexos i hauria d'haver ordenat abans el confinament perimetral. El president Torra, a les portes de la seva més que possible inhabilitació per part del Suprem (i, per tant, de la convocatòria electoral), no ha desaprofitat la gestió del Segrià per augmentar la llista de greuges amb Espanya. Les fregades constants durant l'estat d'alarma, així com la judicializació permanent de la política (el lawfare, com li agrada dir-ne a Echenique), han acabat d'immobilitzar una taula pel diàleg que ja va començar travada i que a hores d'ara pot esperar perfectament que s'hagin celebrat les eleccions catalanes per tornar a reunir-se. Fer-ho abans seria fer-se tan sols una foto, però una foto contraproduent tant per a ERC com per al PSOE: Torra i JxCat seguiran guardant-se fins al darrer moment la data de la convocatòria de les eleccions al Parlament. Mentrestant el virus fa el seu camí, i els rebrots que tothom esperava per a la tardor ja són aquí, coexistint amb els turistes que arriben amb molt menys entusiasme.
La pandèmia i el confinament ja ens haurien d'haver fet entendre que la vida és incerta, i que la nostra obstinació a viure de forma “segura” té poc sentit, més enllà d'allò que depèn estrictament de nosaltres mateixos: no fer-nos mal ni fer-ne al nostre entorn. Tanmateix, és obvi que aquest missatge no s'ha entès, o no s'ha volgut entendre, i que molts ja s'havien fet la idea de tornar a viure com si la pandèmia fos cosa passada i no se n'hagués de fer més cabal. Les vacil·lacions, contradiccions i manipulacions dels polítics –tan desconcertats com tothom– en aquest cas sí que no fan més que reflectir les nostres.
