Un nivell tan baix

És una anècdota, si es vol, enmig de tot el que està passant, però hi ha anècdotes que són reveladores, i aquesta ho és de l'esperpent en el qual vivim immersos. S'explica en tres temps. U: Espanya Global, un organisme públic que en teoria fa promoció exterior d'Espanya, convoca els cònsols de diversos països estrangers a l'Arxiu de la Corona d'Aragó per celebrar un acte. Dos: al darrer moment, i amb total menyspreu pels convidats, l'acte es cancel·la amb l'única explicació que plou. Plogués o fes sol, els cònsols eren al lloc i a l'hora indicats. Tres: Espanya Global retira de les xarxes, demanant disculpes, un vídeo que s'havia de projectar durant l'acte en el qual apareix Oriol Junqueras pintat com un lladre dels tebeos, amb antifaç i pijama a ratlles.

Seria un episodi incomprensible, per absurd, si no es té present que l'única missió d'Espanya Global és explicar al món que Espanya és una democràcia i un estat de dret i que l'independentisme català no és cap moviment polític tan legítim com qualsevol altre, sinó una colla de delinqüents insurrectes. El vídeo retirat –que naturalment ha acabat veient tothom– era obra de Foro Europa Ciudadana, una plataforma que és col·laboradora assídua d'Espanya Global i del ministeri d'Exteriors, que l'estat espanyol ha reduït a una oficina de propaganda antiseparatista. El vídeo se suposa que anava adreçat a persones adultes i educades, però consisteix en uns dibuixos animats amb una veu masculina en off que explica, en to paternalista i ensucrat, una historieta maniquea de bons molt bons i dolents molt dolents. Ja sabem que la propaganda política no se sol distingir per la seva subtilesa, però veure i escoltar aquell subproducte audiovisual causa vertadera vergonya aliena. Els cònsols no es van perdre res, però no es van estalviar que els deixessin plantats de mala manera.

La responsable d'aquest despropòsit és Irene Lozano, una directora amb rang de secretària d'Estat capaç de comparar públicament el referèndum de l'1-O amb la violació d'una dona. El seu superior jeràrquic és Josep Borrell, un home que suscita una pregunta ingènua: per què el PSOE el protegeix tant? Borrell és un personatge intempestiu i excèntric, que sovint causa topades i desavinences per allà on passa. S'enfada, comet excessos verbals, i tant li és aixecar-se aïrat durant una entrevista televisiva, com menysprear l'extermini dels indis americans, com inventar-se que ha rebut una escopinada durant una sessió parlamentària. Tot això per no esmentar l'ombra de corrupció que pesa damunt d'ell per l'escàndol d'Abengoa. Els partits polítics acostumen a prescindir dels perfils conflictius com el de Borrell, o si més no a tenir-los fora de la vista, convenientment dissimulats a les segones i terceres línies. Sembla que serveixi més que res com a emblema del nivell al qual ha descendit el PSOE, el partit que ha decidit repetir unes eleccions que havia guanyat per posar-se en situació de perdre-les.