Navajas, judes

Són d'un gran interès per a tota la ciutadania (i corren en canvi el risc de passar en segon terme, tapades per la cridòria política) les revelacions del tinent fiscal del Tribunal Suprem Luis Navajas, que va explicar a Onda Cero que va rebre pressions d'altres fiscals perquè no fes l'informe per inadmetre les querelles presentades contra el govern d'Espanya per la gestió de la pandèmia. Dit en plata: fiscals que intentaven pressionar el seu superior (el càrrec de Navajas és el número dos del ministeri públic) amb l'objectiu de perjudicar políticament el govern del PSOE i Unides Podem. Aquest comportament s'explica perquè aquests fiscals estan “contaminats ideològicament”, en paraules de Navajas, i el va personalitzar en Consuelo Madrigal i en algú de qui no va voler dir el nom (però que havia de ser Fidel Cadena), dos fiscals que va retratar com a “magnífics juristes però absolutament esclaus de la seva ideologia”. I ho va exemplificar amb la seva actuació en el judici del Procés contra els líders polítics i civils independentistes, en què la susdita contaminació ideològica de Madrigal i Cadena va quedar més que palesa. Ens preguntem per altra banda com es pot ser un “magnífic jurista” i a la vegada ser “absolutament esclau” d'una ideologia, en aquest cas d'una ideologia ultradretana. Recordem que, quan va ocupar el càrrec de fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal discursejava sobre la idea que “no és la llibertat la que fa lliures els ciutadans, sinó la llei”, una idea inequívocament feixista.

El terrabastall que han provocat les declaracions del tinent fiscal Navajas ha estat de categoria, i les associacions majoritàries de fiscals s'han apressat a reconvenir-lo, adduint que ja existeixen “mecanismes interns” per valorar la professionalitat i les actuacions dels fiscals, és a dir: per practicar el corporativisme sense que ens n'assabentem el populatxo. Ara les paraules de Navajas seran objecte d'una investigació de la Fiscalia, mentre el tinent fiscal, que deu tenir un cert sentit de l'humor, es defineix com a “monàrquic, monògam i madridista”, com volent dir que no és sospitós precisament de simpaties independentistes ni bolivarianes. També recorda que li queden dos mesos per jubilar-se.

La claredat de Luis Navajas s'agraeix, tot i que no fa més que confirmar comportaments que tenim vistos i comprovats. Com que per desgràcia no fem més que commemorar repressions, ara és el torn del primer aniversari de l'operació Judes, per la qual la Fiscalia va enviar set persones en presó preventiva, acusades de terrorisme. La decisió es basava en uns informes policials irrisoris, d'absoluta vergonya aliena, però que van ser suficients per construir acusacions de terrorisme i perquè els detinguts haguessin de passar mesos d'empresonament i vulneracions dels seus drets. D'aquest i de tants altres atropellaments i abusos, no hem sentit que les associacions de fiscals en diguessin ni piu. Que no es queixin després quan se'ls acusa d'impulsar una causa general contra independentistes i altres dissidents polítics.