El naixement de Catalunya
Una tropa de gossos rabiosos van escampar ahir la violència i el dolor arreu de Catalunya, però la gent, la ciutadania, el poble, va fer néixer per fi aquest país. El part va ser dur, brut i ple de llàgrimes, però el que comença d’avui endavant és vida plena, vida en llibertat. Els punys amb les porres i els peus amb les botes fan mal, però només són les extremitats del cos. Les parts essencials són el cervell i el cor, i el cervell i el cor de molts catalans es varen separar ahir, de manera irreversible, d’un estat que els reprimeix i els atropella, també físicament.
No és admissible que l’estat al qual pagues impostos et buidi un ull, o et tiri escales avall, o et salti en planxa damunt les costelles en forma de cent quilos de policia embogit, i que després els seus dirigents polítics afirmin que la culpa és teva i que t’ho has buscat. Cal felicitar el PP, perquè ahir va rentar amb sang la brutícia de la seva corrupció nauseabunda i perquè va guanyar per golejada les properes eleccions espanyoles, cosa que els permetrà continuar manipulant la justícia i evitar així la presó que correspon a la seva delinqüència.
Cal felicitar també els partits que donen suport a la repressió, Cs i PSOE, perquè ahir se’n varen anar a dormir satisfets d’haver fet el que calia fer (“Ens veiem obligats a fer el que no volem fer”, quin riure) per protegir els seus interessos. I correspon felicitar els mitjans del nacionalisme espanyol, començant pels públics, que també paguem amb els nostres impostos, per la seva promptitud a l’hora d’obeir la consigna de presentar víctimes com a agressors i viceversa, en fort contrast amb la vergonya que ha vist el món sencer, tret d’ells. I, per descomptat, se’ls ha de felicitar a tots ells per haver-se donat el gust d’afuar la gossada rabiosa contra “los catalanes” (“a por ellos, oé”) i d’haver-los donat la lliçó que es mereixen pel fet de ser, precisament, catalans. Es van concedir a ells mateixos el plaer de la humiliació de l’enemic, que és l’única forma de victòria que conceben i entenen. Enhorabona, tot això que han guanyat.
Ho han guanyat amb un cost, això sí, i és que ahir varen perdre Catalunya, definitivament i per sempre. Encara no ho saben i segurament no ho arribaran a entendre mai, però amb la seva violència ahir no varen matar res sinó que varen contribuir a fer néixer una cosa nova. Una cosa que no entra dins la seva imaginació: un país pacífic, educat, cívic, culte, avançat i, sobretot, lliure. Lliure de la fantasmagoria macabra i maleïda de la Guerra Civil i la dictadura franquista, de la qual el PP és fill i continuador directe, i Cs i el PSOE, els cooperadors necessaris. I lliures d’haver de passar la vergonya de ser governats per uns personatges corruptes i assedegats de sang, una vergonya que ja no és suportable ni per un sol dia més. Si a ells els complau viure dins aquesta negror, que hi visquin i que la disfrutin. Ahir nosaltres vàrem sortir-ne d’una vegada per totes, i ho vàrem fer, a més, empesos per les seves bufetades. No calia, però gràcies per ajudar-nos a néixer, sicaris.