Nadal amb violència
L'any passat va ser el Nadal del 155, que era una forma de violència d'estat, però aquest és el de les violències, en plural i enteses en un sentit encara més ampli. L'ésser humà és violent i no hi ha cap moment de la història humana en què la violència sigui absent, però hi ha moments en què les manifestacions de violència s'accentuen i es multipliquen. Ens trobem en un d'aquests moments, i mirar cap a una altra banda és debades.
La violència és el comportament més primari de l'espècie humana, però també és un fet polític. Un ésser humà, igual que qualsevol animal, pega, fereix o mata quan té por o se sent acorralat o amenaçat. A diferència dels animals, l'ésser humà es torna també violent davant del que ignora: els animals esquivaran o evitaran allò que no coneixen, però l'ésser humà de vegades s'hi torna i intenta destruir-ho. Aquests dos paràmetres, la por i la ignorància, expliquen gairebé tots els actes de violència que saturen l'actualitat, des de la violència contra les dones fins a la que es comet contra els migrants, passant per la violència massiva de guerres com la de Síria o el Iemen.
L'altra característica de la por, la ignorància i la violència és que es poden manipular i institucionalitzar, i aleshores és quan es converteixen, com hem dit, en un fet polític. La violència és un instrument del poder, el més brut i indesitjable, però per això mateix, segons creuen alguns, el més eficaç. Mentre tens la gent exaltada o subjugada per la violència, la por i la ignorància, és més fàcil de dominar. Per posar exemples concrets, les polítiques d'educació (de deseducació) d'alguns governs, com va ser el cas del PP a Espanya durant els darrers sis anys, persegueixen el que ja és visible a peu de carrer: amplis sectors de la ciutadania sotmesos a una involució educativa, en la qual col·laboren activament i conscientment molts mitjans de comunicació, fàcilment manipulables a l'hora de fer-los creure que la culpa dels seus mals les tenen uns determinats col·lectius, com els migrants, les feministes, els homosexuals, els catalans o tots junts. Les idees més tòxiques i més insensates, les consignes que fomenten l'odi, es propaguen fàcilment a base de mentides, que són repetides en formats suposadament seriosos i respectables com els discursos polítics o la informació dels mitjans. També en altres de caràcter més lúdic, com les xarxes socials. Qui ho fa es justifica amb cinisme, afirmant que només diu “la veritat”. Tot això condueix cap a la violència, que a més exerceix un efecte mirall i una poderosa capacitat d'atracció, com es veu especialment entre els que agredeixen, violen o assassinen dones.
És un fenomen en espiral, que arriba al punt més àlgid quan s'apodera fins i tot dels governs de les nacions, com veiem arreu d'Europa i també a Amèrica. Avui té especialment sentit desitjar bon Nadal a les dones i els homes de bona voluntat. Per desitjar-ho a consciència, perquè els que no en tenen, de bona voluntat, són aquí i pensen que ha arribat el seu moment.