Els morts del Valle de los Caídos
El que hi ha al Valle de los Caídos són 33.000 cadàvers amuntegats i mesclats de qualsevol manera, que han fet companyia durant més de quaranta anys a les restes del dictador Franco i del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera (darrerament només al segon, d'ençà que la mòmia de Franco va ser exhumada, aviat farà un any, amb l'aplaudiment i la passejada damunt les espatlles dels seus partidaris). 33.000 cadàvers sense identificar, duts a Cuelgamuros qui sap de quina manera i per quins conductes, i tractats sense cap respecte ni mirament. Se suposa que prop de 28.000 serien franquistes i els altres 5.000 republicans, però ni tan sols això se sap del cert: molts van ser traslladats de forma clandestina, sense dir-ne res a les famílies, i molts també (però no se sap quants) van ser extrets de fosses comunes, i per tant no hi ha dades sobre ells. Resulta també difícil de recompondre el procés mental que va dur el mateix dictador, o qui fos del seu entorn, a imaginar un acompanyament mortuori tan exageradament macabre. ¿Aquests cadàvers són allà per afany de revenja? ¿En reconeixement de la sang absurdament vessada per la pàtria? ¿Per subratllar, una vegada més, qui mana a Espanya? ¿Com a expressió d'un sentit de l'humor corromput i malalt, com tot el que té a veure amb Franco i amb el franquisme?
Siguin quins siguin els motius, i fos quina fos la ideologia dels difunts, aquesta estesa desordenada de cadàvers anònims al Valle de los Caídos és una obscenitat tan manifesta, és un fet tan criminal i tan profundament ofensiu per a qualsevol persona mínimament normal, que hauria de ser suficient per acabar qualsevol discussió sobre el recinte funerari. Els cossos van ser robats sense consentiment, i sovint sense coneixement, de qui corresponia. Els homes que van treballar en la seva construcció eren, en ple segle XX, presos utilitzats literalment com a esclaus. ¿Algú vol més criminalitat i més monstruositat que aquestes? ¿No n'hi ha prou amb aquesta exhibició sostinguda de maldat acarnissada perquè un lloc com aquest, i el que representa, mereixin la reprovació general? No n'hi deu haver prou, ni molt menys, perquè encara són molts els que, ben a l'inrevés, ho reivindiquen amb orgull com un model a seguir i com el referent d'uns valors a preservar i enaltir. El misteri de l'estupidesa humana és tan insondable com el de la seva capacitat per fer el mal.
Menció a part mereixen els benedictins, i l'Església espanyola, i el concordat amb l'estat espanyol, que han beneït l'atrocitat del Valle de los Caídos, i han permès que el signe de la creu hi fos escarnit tant de temps, amb aquesta creuota de 150 metres d'alçada que sembla que vulgui ofendre Déu mateix a les altures. Poques faltes a la pietat cristiana com la de no respectar el difunts, tot i que no ens ha de sorprendre d'una Església que, fa només 80 anys, beneïa armes i escamots d'execució, i mai ha demanat perdó per això. És cert, com diu la historiadora Queralt Solé, que aquesta nova llei de memòria democràtica representa una alegria: però inevitablement, una alegria amarga.
