El ministre s'ofèn

EscriptorEl ministre de Justícia del govern d'Espanya, Rafael Catalá, efectivament es va ofendre en veure que el diputat del PDECat Carles Campuzano lluïa un llaç groc a la solapa de l'americana mentre es dirigia a ell al Congrés per demanar-li que fes el que estigués “en la seva mà” per alliberar els presos polítics que hi ha a les presons espanyoles. Catalá es va ofendre molt pel llaç, i així ho va manifestar, a crits des del seu escó, en un 'crescendo' en el to que fregava, com és habitual en molts parlamentaris del PP, la mala educació més patibulària. “Vostè és molt afortunat de poder venir aquí i exhibir aquest llaç que diu que hi ha presos polítics, perquè a Espanya no hi ha presos polítics”, s'esgargamellava el ministre, volent renyar Campuzano. I continuava: “A Catalunya hi ha persones que no tenen tanta sort, perquè les amenacen, les escratxen, els pinten les cases”.

Carles Campuzano, cal aclarir-ho, no és “afortunat” de ser al Congrés manifestant les seves opinions: és un ciutadà que ha estat elegit diputat pels seus conciutadans i que exerceix les seves llibertats fonamentals de pensament i expressió, que no tenen res a veure amb la sort. S'entén que Catalá considera que el Congrés no és el lloc per a Campuzano i els que estan d'acord amb el que simbolitzen els llaços grocs sinó que ho deu ser la presó.

Però el cas és que el ministre es declara ofès. Doncs benvingut al club. Perquè som molts a Espanya els que estem ofesos. Hi ha gent a qui ens ofèn que el ministre de Justícia, el mateix Catalá, canti a tot pulmó i a la vista de tothom una cançó com 'El novio de la muerte', un himne feixista i enaltidor de la violència, i que ho faci en una processó de la Legión i en companyia dels seus i les seves col·legues de Foment, Educació i Defensa. Hi ha persones que ens ofenem quan es deté com a terrorista una persona que no ha comès cap delicte, mentre un periodista pagat pel PP i el seu entorn brama impunement per antena que cal fer rebentar les cerveseries alemanyes, en represàlia perquè la justícia d'aquell país ha alliberat un exiliat polític de les falses acusacions de la justícia espanyola, que també ens ofenen. Som molts els que ens ofenem quan tanquen a la presó un raper, o quan veiem ministres negant o directament elogiant la violència policial de l'1-O, mentre fan els ulls grossos davant la violència ultra desfermada a molts carrers d'Espanya. Molta gent ens sentim ofesos quan escoltem el rei d'Espanya donant el seu vistiplau a les pallisses contra els ciutadans o als empresonaments injustificables, i parlant després de jutges independents i inamovibles que defensen l'imperi de la llei. Molts ens ofenem en veure que els diners dels nostres impostos i de les nostres pensions se'n van a finançar sistemes bancaris corruptes i en fallida, autopistes o plataformes energètiques que eren una estafa. I així podríem seguir molta estona, són només uns quants exemples. Benvingut, ministre, a la gran ofensa que cada dia fa envermellir milions de persones de vergonya aliena.