El que més odien és la llengua
Com era previsible, l’onada ultranacionalista que recorre les Espanyes ja esquitxa escuma contra el País Valencià i les Balears, unes comunitats que pertanyen al PP però que actualment estan segrestades per forces anticonstitucionals i antidemocràtiques. I on (i això és el pitjor de tot) es parla i s’ensenya el català a l’escola pública.
El primer a denunciar-ho va ser el cap de files de Cs a les Balears, Xavier Pericay, que afirma que als joves illencs se’ls inculca l’odi a Espanya. Pericay és un mentider que sap fins a quin punt menteix, perquè és filòleg i perquè va ser catalanista, però va sortir ressentit de totes dues experiències. El seu lideret Albert Rivera va exigir tot seguit inspeccions de ferro als centres d’ensenyament públic de les terres díscoles i bàrbares.
Ara ja s’ha afegit a la festa el soldat de plom del PP, Pablo Casado, el dels afusellaments, que avisa que es comença criticant el finançament públic i s’acaba adoctrinant a tort i a dret. I, evidentment, el veraç diari El Mundo, que, mentre ens assabenta que la República Catalana tenia prevista la mili obligatòria per formar hordes d’assassins, revela també que a l’escola balear i a la valenciana es duen a terme pràctiques desenvolupades a les ikastoles basques i a les escoles catalanes, d’on van sortir ETA i Puigdemont. Nens severament castigats per parlar en castellà, mestres que tapen les orelles dels infants perquè no sentin les seves mares parlant el español (que es veu que és el nom correcte d’aquest idioma), etc.
Un festival del despropòsit en què l’adoctrinament proetarra, els hackers russos, els infiltrats bolivarians, els Mossos antiespanyols i els missals de Marta Ferrusola s’acaben donant la mà en una conxorxa còsmica construïda, repetim-ho, a partir d’una única realitat: a Catalunya, a les Balears i al País Valencià es parla i s’ensenya el català. I aquesta realitat no la suporten. El fonament, l’emblema i l’objectiu últim del nacionalisme espanyol ha estat i és sempre el mateix: l’eliminació de la llengua catalana. Saben que si aconsegueixen això, hauran aconseguit la resta. I per això hi insisteixen i hi insistiran perpètuament.
Al capdavant de la campanya balear hi ha José Ramón Bauzá, el president més absurd que ha tingut el govern de les Illes Balears, recordat només per la seva persecució obsessiva de l’ensenyament en català i del català. Això compromet el secretari general i candidat del PP a la presidència Biel Company, que va ser la mà extrema dreta de Bauzá durant el seu mandat, però que actualment es disfressa de “regionalista” per desmarcar-se’n. Debades, perquè Casado (és a dir, el carrer Génova de Madrid) ha tornat a tocar les trompetes. Per al PP de les Balears tornen dies de TIL i d’informe Trepitja. Torna la guerra a mort contra la llengua catalana. Ho duen a dins.