Lluís Puig, tampoc

El magistrat del Suprem Pablo Llarena suma una quarta carbassa a les tres que ja havien recollit les seves euroordres de detenció i/o extradició contra els exiliats del Procés. En aquesta ocasió la justícia belga denega l'extradició de qui fou conseller de Cultura en temps del referèndum de l'1-O, Lluís Puig, i ho fa amb un argument que pot anar més enllà del cas concret: que el Suprem no era el tribunal competent per demanar-la, aquesta extradició. S'afegeix a l'anomenada doctrina Junqueras que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va establir el passat 19 de desembre, en sentenciar que la immunitat dels diputats del Parlament Europeu s'adquireix en el moment de ser elegits, i no jurant o prometent la Constitució espanyola. Aquesta decisió va beneficiar els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i ara Lluís Puig és exonerat per un tribunal belga de ser lliurat a la justícia espanyola, que el reclamava per malversació.

Definitivament l'estat espanyol faria bé d'inquietar-se pels missatges que envia al món. Pretendre fer tothora de Juan Palomo, per fer servir una expressió castissa, no funciona: els temps són cada vegada menys propicis per aïllar-se de la resta del món en general i de la Unió Europea en particular, de la qual Espanya torna a dependre econòmicament per poder sortir de la crisi del coronavirus (els 140.000 milions que li acaben de ser assignats en els fons de recuperació). Mal moment per insistir en quixotesques persecucions de suposats traïdors a la pàtria que tot el que van fer va ser promoure una votació –il·legal, si volen, però una votació–. Sobretot, mentre el món contempla entre rialles com el qui va ser cap d'estat, i a més rei coronat, es passeja pel món exhibint un tren de vida tan escandalós com la suma de diners que presumptament ha robat a la Hisenda del seu estimat país.