Josep Fontana, història per a la gent

EscriptorPotser no tenia el sentit de l'humor ni l'interès per l'home concret i individual d'un Josep Termes, i en els darrers anys exercia d'escèptic i una mica de desmenjat, a la manera d'altres comunistes i catalanistes com ell mateix (tot i que va donar suport a Ada Colau a les eleccions del 2015). Però l'obra historiogràfica de Josep Fontana és el fruit de la tenacitat i el rigor intel·lectual, aplicats al llarg d'una vida a una convicció: que no es pot entendre el present, i molt menys pretendre ordenar-lo i governar-lo, sense conèixer el passat. Per això Fontana va dedicar tots els seus esforços a procurar que els seus conciutadans tinguessin els instruments necessaris per accedir a aquest coneixement, i per això es va dedicar a escriure llibres i a formar nous historiadors. El deute de la cultura catalana amb ell, amb Emili Giralt o amb l'esmentat Termes, tots formats sota la influència de Jaume Vicens Vives (i, en el cas de Fontana, de Ferran Soldevila i de Pierre Vilar), és enorme. A la seva 'Poètica', Aristòtil va establir que els historiadors s'ocupen de les qüestions particulars, mentre que els poetes ho fan de les generals: cenyint-se a aquesta distinció, Fontana va construir una obra de referència i d'un valor indiscutible.

Catalunya és un país que es desconeix a ell mateix, com a conseqüència de la deliberada ocultació de la seva història. Enfront d'això, l'obra de Fontana a més d'eminent és pràctica, escrita amb voluntat de servei: a partir d'ella, qui encara romangui en la ignorància sobre d'on ve i qui és com a ciutadà serà únicament perquè voldrà. Perquè l'obra de Fontana és escrita per a la gent i és a l'abast de qualsevol lector: aquí la tenim, per a qui la vulgui aprofitar.