Jordi Borràs, una agressió política

i Sebastià Alzamora
18/07/2018
2 min

EscriptorSón freqüents els discursos que lamenten que els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional siguin objecte de discriminació i assetjament per part de determinats sectors de la ciutadania, naturalment en al·lusió a Catalunya però també a d'altres casos. Són discursos de victimització de la policia, un fenomen francament curiós (i una mica grotesc) que ha esdevingut intens entre els cossos i forces de seguretat espanyols.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Presentar uns funcionaris que, en la nostra societat, tenen delegada la responsabilitat d'administrar les armes i de gestionar la violència com si fossin una minoria desvalguda i vulnerable no tan sols és absurd sinó que sobretot és malèvol. Abans que tergiversar el delicte d'odi per utilitzar-lo contra qualsevol ciutadà que increpi un guàrdia civil o un policia nacional, els responsables dels cossos i forces de seguretat farien bé de preguntar-se quina imatge ofereixen a la ciutadania que se suposa que serveixen.

En els últims temps, agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, de paisà o en uniforme, han estat notícia per haver apallissat ciutadans a Catalunya, per haver apallissat ciutadans a Múrcia, per haver apallissat immigrants il·legals a Madrid, per haver participat en una violació múltiple a Pamplona (i haver intentat recuperar il·legalment el passaport en trobar-se en llibertat provisional) o per haver participat en una brega de bar a Altsasu que s'ha processat com si fos terrorisme i que ha comportat penes de presó clamorosament injustes. Això, sense comptar l'elaboració d'informes evidentment falsos (el de la població inexistent de Sant Esteve de les Roures, per exemple) que han servit per alimentar la instrucció igualment falsa del jutge Llarena sobre els fets de l'1-O. En definitiva, notícies que causen alarma, indignació, estupor o escàndol, o totes aquestes coses alhora, entre la ciutadania. Ara un policia nacional de paisà li ha trencat el nas al fotoperiodista Jordi Borràs al crit de "Viva España", "Viva Franco". Lluny de ser suspès cautelarment de les seves funcions, el policia ha xutat la pilota endavant amb el procediment de presentar denúncia contra el mateix Borràs, que no tan sols haurà estat agredit sinó que haurà de demostrar-ho, una tasca sovint gens fàcil davant de segons quins jutges i quins tribunals.

No són episodis aïllats, sinó el fruit d'una política que ha decidit instrumentalitzar els cossos policials per anar contra persones i col·lectius molt determinats, subvertint així totalment la tasca de servei que se suposa que ha de dur a terme la policia. Aquesta política ha estat la de ministres de l'Interior com Fernández Díaz i Zoido: la política del PP, duta a terme amb el suport incondicional de Cs i, durant molts d'anys, el seguidisme del PSOE, acomplexat davant dels altres dos. Els policies violents, neofeixistes armats i uniformats, no és que se sentin impunes: és que ho són, i estan legitimats per una majoria política ben àmplia i còmoda.

stats