Una frontissa a l'extrema dreta
Aquest dilluns a primera hora dos dels màxims dirigents actuals de Ciutadans, Lorena Roldán i Luis Garicano, eren entrevistats per Mònica Terribas i Lídia Heredia, respectivament. Tots dos difonien la bona nova que el portaveu de la formació al Congrés, Edmundo Bal, ha divulgat esforçadament durant tot l'estat d'alarma: Ciutadans és un partit de consensos que ocupa el centre més moderat i liberal dels arcs parlamentaris català i espanyol. Això també ho deien en temps d'Albert Rivera (presidente), però ara ho remarquen amb més intenció. I és que Ciutadans ha dut a terme allò que ampul·losament s'anomena “un gir estratègic”, i que no és més que un exercici d'adaptació a uns resultats electorals penosos. De fer el sorpasso al PP i conquerir el govern d'Espanya (era el pla just abans de la moció de censura que va fer caure Rajoy) a resignar-se a fer de partit frontissa, que amb una mà acorda estats d'alarma (i pressupostos!), en geometries variables que inclouen bolivarians i independentistes catalans i bascos, mentre amb l'altra mà governa Madrid, Andalusia i Múrcia amb el PP i Vox, assumint les consignes de la ultradreta més desbocada. En l'àmbit internacional, Ciutadans ha passat de fer veure que festejava amb Macron (i d'importar Manuel Valls) a confiar el protagonisme a un José Ramón Bauzá que es dedica a exigir a l'estat de Califòrnia un respecte per a Cristòfor Colom i Isabel la Catòlica.
Roldán i Garicano s'esforçaven a recitar l'argumentari, i només s'encallaven quan se'ls preguntava per la suposada suspensió de la taula de diàleg entre els governs d'Espanya i Catalunya (que Bal havia anunciat que havien obtingut a canvi de votar la pròrroga de l'estat d'alarma: mentida) o per la Corona espanyola. A Garicano, concretament, li costava reprimir el riure quan havia de dir allò que “ha fet grans coses però tothom té les seves ombres” (en referència al rei emèrit) i, sobretot, en afegir-hi “és una casa reial neta i transparent” (en referència a Felip VI, el dia que tothom comentava les aventures del senyor i la senyora Smith, pagades pel senyor pare d'ell i pel lleial senyor Cusí). Deslligar l'ombra allargada de la corrupció de Joan Carles de la trajectòria del seu fill (fins i tot d'abans que fos rei, quan s'estava “preparant”) serà una operació una mica més complicada del que els devia semblar a alguns.
També ho serà vendre Ciutadans com a partit centrista. Ciutadans va néixer, l'any 2006, com una proposta de xoc contra el nacionalisme català. No hi hauria res a dir, si no fos que la proposta incloïa des del començament dos dels ingredients característics i definitoris de l'extrema dreta espanyola: un ultranacionalisme espanyolista patrioter i ofuscat, i la promoció de l'odi contra la diversitat lingüística i cultural. D'això no se n'han desdit mai, perquè pensen que són ingredients que caben en una proposta de centre. I per desgràcia no van del tot desencaminats: l'odi contra la diversitat no és de centre, però sí que es troba a la centralitat del discurs públic a Espanya.
