Fent República, ara sense majoria
EscriptorEl passat mes de maig Toni Comín va renunciar a delegar el seu vot al Parlament, tan bon punt la justícia belga va rebutjar l'euroordre contra ell emesa pel magistrat del Suprem Pablo Llarena. Ara ha estat Carles Puigdemont, únic diputat a l'exili que mantenia el vot delegat, el que hi ha renunciat, juntament amb tres dels presos polítics que també són diputats, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. El resultat és que la majoria absoluta independentista s'ha perdut. Era la mateixa majoria (comptant els diputats que ara han renunciat al seu vot i els també presos polítics Oriol Junqueras i Raül Romeva) que va permetre la investidura de Quim Torra com a president, en segona volta. Romeva i Junqueras sí que tenen delegat (o designat, com se n'hagi de dir) el seu vot, però Ciutadans no els ho reconeix i ja ha anunciat que durà al Tribunal Constitucional qualsevol votació en què considerin que el vot delegat d'aquests dos diputats perjudiqui els seus interessos.
La investidura del president Torra, per tant, no seria avui possible. Tampoc ho ha estat avui que el Parlament votés ni que fos a favor del dret de Catalunya a l'autodeterminació, segons proposta de resolució presentada per la CUP, “tal com es va manifestar en les disposicions aprovades per aquesta cambra per poder exercir aquest dret”. Entre aquestes disposicions n'hi ha d'antigues i de recents. Les més antigues són la resolució 98/III, amb data 12 de desembre de 1989, sobre el dret a l'autodeterminació de la nació catalana; la 631/VIII, del 3 de març de 2010, sobre el dret a la celebració de consultes populars sobre la independència a Catalunya, i la 5/X, del 23 de gener de 2013, que va aprovar la declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya. Les més recents són l'1/XI, del 9 de novembre de 2015, sobre l'inici del Procés, i les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, aprovades el 6 i 7 de setembre de 2017. Les tres antigues són de l'etapa autonomista, amb Jordi Pujol, José Montilla i Artur Mas de presidents. La de 2015 és d'un mes i mig del pas al costat de Mas i de la investidura de Puigdemont, que era president quan es va celebrar el ple del 6 i el 7 de setembre, que va ser perfectament legítim per molt que el nacionalisme espanyol encara s'esquinci les vestidures.
Resolucions aprovades quan l'independentisme era minoritari al Parlament, i lleis aprovades quan hi tenia majoria absoluta, i que van permetre la celebració de l'1-O. Ara l'independentisme mateix ha renunciat a aquesta majoria i la composició resultant no dona ni per reprovar el rei Felip VI, en una altra votació perduda avui mateix. El president i el vicepresident del Govern parlen de mantenir l'estabilitat “fins a les sentències” i els seus detractors els exigeixen “implementar la República”, sota pena d'instar-los a dimitir si no ho fan. Fixin-se que fins ara aquest article només conté meres constatacions. Si a algú li interessa, la meva humil valoració: sí que anem bé per anar a Sants.
