Enemic a les portes (de Marivent)

“Monàrquics i antimonàrquics reben a crits la família reial”, deia el titular de la crònica de Kike Oñate per a l'ARA Balears, una situació poc decorosa que en temps dels reis emèrits hauria estat impensable. Poc decorosa per a la casa reial espanyola: els manifestants –d'un bàndol i de l'altre– només fan el que els toca fer. Les cases reials basen la seva vitalitat en la capacitat de projectar-se com a entitats de fantasia, però quan col·lisionen amb el món del populatxo i comencen a rebre crits a favor i en contra, vol dir que ja tot va de baixada.

Després de molts anys de sentir que la presència estiuenca dels reis a Mallorca constituïa una atracció turística de primer nivell, molts mallorquins han descobert ara que Marivent era en realitat la seu d'operacions d'una organització delictiva anomenada Institut Nóos, que es dedicava a robar diners públics. Com també ho va ser de l'estafa immobiliària de Los Almendros, amb la participació del rei Joan Carles i el seu amic –recentment traspassat– Zourab Txokotua, un príncep georgià tan fals com tots els negocis del que es va conèixer com el clan Mallorca. S'ha obert camí també la memòria de l'artista Joan de Saridakis, i de l'espoli que va suposar l'ocupació de l'immoble per part de la casa reial espanyola. A banda de la deriva política de la institució cap a la dreta més o menys extrema, és notori per a qui ho vulgui veure que Mallorca ha estat per als Borbons un 'pool' de negocis il·legítims, com per a tants d'altres espavilats que han passat per l'illa. Els ducs de Palma van deixar de ser-ho no per cap atemptat independentista, com qualifiquen alguns els crits d'aquest dimecres. El problema de Marivent (i de la Sarsuela) és que tenen l'enemic a les portes, però a la part de dins.