Emili Darder, assassinat pels feixistes
Dilluns es van complir 83 anys de l'assassinat d'Emili Darder Cànaves a mans dels feixistes, el 24 de febrer de 1937. Darder va ser el darrer batle republicà de Palma, i com a tal havia tirat endavant un programa d'actuacions a la ciutat típicament republicà, amb l'educació i la sanitat, i la millora i la modernització de les condicions de vida de la comunitat, com a elements més característics. Durant el seu mandat, entre 1933 i 1936, va fer construir escoles i guarderies, va reformar i ampliar els serveis sanitaris i la Casa de Socors, va fer posar aigües i clavegueram, va donar un nou impuls als mercats de Palma i fins i tot va implantar mesures pioneres d'ocupació per als aturats. L'alcalde Darder era metge, i ideològicament es definia com a progressista, mallorquinista i catòlic. Va militar a Acció Republicana de Mallorca, partit que després es fondria dins Esquerra Republicana Balear, el nom que va agafar ERC a les Illes durant la República.
Darder va ser detingut per les tropes franquistes només esclatar la guerra, el 20 de juliol de 1936, i tancat al castell de Bellver de Palma, com tantes altres víctimes de l'aixecament feixista. Va ser sotmès a un judici sumaríssim juntament amb Alexandre Jaume Rosselló, Antoni Mateu Ferrer i Antoni Maria Ques Ventayol, que també serien afusellats el mateix dia. Emili Darder va emmalaltir a causa de les condicions insalubres de la reclusió al castell de Bellver, i el dia de l'execució estava tan dèbil que el van haver d'afusellar assegut. No va morir amb la primera descàrrega de trets, de manera que el van rematar a coces i cops de puny, i després amb més bales. Algú s'hi va pixar al damunt, mort o quan encara agonitzava, mentre altres feixistes que s'ho miraven cridaven, reien i aplaudien entusiasmats. El dia anterior havia pogut escriure una carta a la seva dona i fills en què els comunicava que seria executat, i que llegesc a les xarxes socials gràcies al sociòleg Antoni Tarabini, que la reprodueix. Darder hi deia, entre d'altres coses: “Muero como sabéis completamente inocente, se me mata por mis ideas y acepto serenamente este papel que me ha señalado mi destino [...]. No me olvidéis pero no sufráis”. Tenia quaranta-un anys d'edat.
Aquells que afirmen que l'aixecament franquista no va ser un cop d'estat, o que en realitat va ser culpa de la República, o que el comportament dels militars i els feixistes no va ser criminal sinó en defensa d'Espanya, o que en aquella situació no hi havia bons ni dolents, sinó tan sols espanyols, vol dir que aproven la infàmia que acabem de descriure, i que fins i tot l'aplaudeixen com aquells que aplaudien la tortura i l'assassinat d'Emili Darder. Dilluns passat l'actual batle de Palma, el socialista José Hila, que governa en coalició amb els ecosobiranistes de Més, va inaugurar un bust en memòria de Darder. D'acord, però més enllà d'això és necessari recordar qui són els que encara avui segueixen donant cobertura al feixisme, defensant-lo o relativitzant-lo.
