El pare de Bertolucci
EscriptorEl pare de Bernardo era Attilio Bertolucci, un dels poetes importants del segle XX (del Novecento) italià, coetani d'altres grans noms com Cesare Pavese, Franco Fortini, Pier Paolo Pasolini, Eugenio Montale, Giorgio Bassani, Salvatore Quasimodo, o (una mica més grans que ell) Giuseppe Ungaretti, Camillo Sbarbaro, Dino Campana i Sibilla Aleramo, o (una mica més joves) Carmelo Bene o Alda Merini. Alguns han estat traduïts al català; Attilio Bertolucci no, i és una llàstima, perquè és un poeta que val la pena de llegir. Un poeta serè, per dir-ho així, que no va protagonitzar cap disrupció dins el panorama de la poesia europea ni italiana, que no va fer cap aportació que signifiqués allò que se sol anomenar com un abans i un després, però que va escriure, en canvi, entre finals dels anys vint i primers dels noranta (va néixer a San Lazzaro, Parma, l'any 1911, i va morir a Roma l'any 2000) un seguit de llibres de gran nivell estètic i de molta profunditat lírica, com ara 'Sirio', 'Fuochi in novembre', 'La cappana indiana', 'Lettera da casa', 'La lucertola di Casarola' o 'Viaggio d'inverno', considerat el més important de la seva obra, juntament amb el llarg poema narratiu (publicat en dos volums) 'La camera da letto'.
Bertolucci pare també va dirigir, juntament amb Alberto Moravia i Enzo Siciliano, la revista literària 'Nuovi Argomenti' (de la qual també n'havia estat codirector, abans, Pasolini), que encara avui segueix activa, sota la direcció de Dacia Maraini. I va ser el pare de dos cineastes: Bernardo, que acaba de morir, i Giuseppe, que va abandonar aquest món fa sis anys i que, a més de ser director dels seus propis llargmetratges (com 'Berlinguer, te quiero', amb Roberto Benigni de protagonista), també va treballar en els guions d'alguns dels films més importants del seu germà (que s'havia fet famós amb l'escàndol que va suposar 'L'últim tango a París'), com ara 'Novecento' o 'La luna'. Al llibre 'Lettera da casa', del 1951, Attilio inclou dos bells poemes dedicats, cadascun, als seus fills Giuseppe i Bernardo. La influència del seu pare va ser, en qualsevol cas, fonamental en Bernardo Bertolucci, que sempre es va considerar (i va ser considerat per molts) com un poeta que treballava amb la càmera i les imatges en comptes de les paraules, tot i que també és autor d'un llibre de versos notable, 'Cerca del mistero'. Però va ser a través del seu pare que Bernardo va conèixer Pasolini, de qui seria ajudant de direcció a 'Accatone' i amb qui treballaria conjuntament en el guió de 'La commare secca', un dels primers films de Bertolucci, basat en un relat de Pasolini. I una altra de les pel·lícules més importants de Bernardo Bertolucci, 'El conformista', és l'adaptació cinematogràfica d'una novel·la homònima d'un altre dels amics del seu pare, Alberto Moravia. Els Bertolucci, per dir-ho aviat, van ser una família de petits burgesos abocats al marxisme. I sempre haurem d'alegrar-nos de ser contemporanis seus, perquè ells van fer millor aquest temps convuls.
