Dickinson, St. Vincent Millay, Riera

Coincideix la publicació en català de dues grans poetes nord-americanes, totes dues en traducció del també poeta Marcel Riera: Aquesta és la meva carta al món, d’Emily Dickinson (Proa), i L’amor no ho és tot, d’Edna St. Vincent Millay (Quaderns Crema). És una excel·lent doble notícia, per la vàlua de les autores i per la qualitat de la feina del traductor a l’hora de transvasar-les a la llengua catalana en sengles antologies, àmplies i representatives de la seva obra; totes dues editades, a més, amb el text bilingüe confrontat.

Emily Dickinson (1830-1886) és una de les poetes més importants de la literatura moderna, i el femení és genèric perquè naturalment ens referim tant a poetes dones com a poetes homes. Els seus poemes (Aquesta és la meva carta al món n’ofereix una tria de més de dos-cents) transmeten sovint la sensació d’haver estat escrits en contacte amb algun àmbit de la realitat que no és exactament humà, o que en tot cas depassa els paràmetres de la raó estricta. No es tracta, però, de la veu d’una persona trastornada, sinó de la d’algú dotat d’una lucidesa i una sensibilitat privilegiades i que, a més, s’expressa en les paraules planeres de la seva quotidianitat. En Dickinson tot és a la vegada concret i abstracte, proper i inefable, amable i esquerp, lluminós i fosc. És una poesia del misteri, que mostra el misteri, sense revelar-lo, amb una naturalitat i una franquesa pertorbadores. Com era misteriosa ella mateixa, en la seva existència aparentment rutinària i simple. Ho expliquen bé la pel·lícula A quiet passion (en castellà, Historia de una pasión), de Terence Davies, i l’exposició The Networked Recluse, que es podia visitar la primavera passada a la Morgan Library de Nova York i que seria magnífic que alguna institució catalana dugués aquí, si el 155 i Montoro ho permeten. Algunes decisions de Riera en la seva versió són discutibles (personalment no hauria prescindit dels guionets, tan característics de l’escriptura dickinsoniana) però no ho és gens la impressió de feina ben feta que desprèn el resultat en conjunt.

Edna St. Vincent Millay (1892-1950) és fascinant tant pel que diu com per com ho diu. Autora d’èxit, la poesia de St. Vincent Millay és plena de sofisticació, elegància, sensualitat i mundanitat, i la lectura dels seus poemes resulta sempre seductora i sovint enlluernadora. Vitalista, progressista, obertament bisexual, emblema indiscutible de la Nova York dels feliços anys del jazz, és autora de divuit llibres de poemes, dels quals nou són representats a L’amor no ho és tot: destaquem-ne Unes quantes figues entre els cards (A few figs from thistles), que li va donar fama i controvèrsia pel seu feminisme i el seu tractament de la sexualitat. Dos llibres absolutament recomanables amb els quals Riera (que ja havia publicat traduccions de Larkin i Bai Juyi i que té a punt antologies d’Edward Thomas, Patrick Leigh Fermor i W.H. Auden), es reafirma, a més de com a poeta (Llum d’Irlanda, Occident, Altres veus), com a traductor de referència.