Desintoxicar les institucions

El govern alemany ha fulminat sense contemplacions un cos d'elit de les seves forces armades, per la vinculació d'alguns dels seus comandaments i integrants amb l'extrema dreta. Es tractava de l'anomenat KSK, o Comando de Forces Especials (en llenguatge militar, expressions com forces especials se solen fer servir per designar les unitats que s'encarreguen de tasques especialment delicades), i la ministra de Defensa ha justificat la seva eliminació d'aquesta manera: “El KSK no pot continuar amb la seva força actual [...] a causa de la cultura tòxica d'algun dels seus caps”. Val la pena remarcar que la ministra de Defensa és Annegret Kramp-Karrenbauer, també coneguda per les seves inicials AKK, presidenta de la CDU i preparada per ser el relleu d'Angela Merkel quan la cancellera acabi aquest seu darrer mandat. En qualsevol cas, podem veure com el govern conservador d'Alemanya dona lliçons de com fer diverses coses a alguns governs progressistes, entre els quals podem comptar el d'Espanya. En aquest cas, de com extirpar la presència “tòxica” –subratllem la paraula– de l'extrema dreta o el neofeixisme de dins les institucions de l'estat, en aquest cas de dins l'exèrcit. No es tracta de fer grans gesticulacions ni de perdre el temps amb debats falsos que només duen a trivialitzar i distorsionar la democràcia: es detecta l'error, s'avalua, es pren la decisió i s'actua en conseqüència. A qui no li sembli bé, pot queixar-se o pot fer el que trobi convenient.

Si a l'estat espanyol s'hagués de dur a terme una operació semblant, el dubte seria per on començar, si per l'exèrcit, la policia o la justícia, sense oblidar la Corona. Les cúpules (i cercles concèntrics) dels poders de l'estat espanyol estan fortament contaminats per una ideologia que molt sovint entra dins el que podem considerar ultradreta, que durant el règim franquista es va conèixer com a nacionalcatolicisme i que en democràcia s'ha intentat maquillar com a patriotisme constitucional i alguns altres derivats, sorgits dels laboratoris de la FAES o dels mitjans de comunicació afins (i que actuen com a premsa d'estat, també).

Tot això forma una maquinària que no dubta a utilitzar els poders de l'estat (i a complementar-los amb els de les clavegueres) per destruir adversaris polítics. Ara tornem a sentir la maquinària xisclar a ple rendiment perquè les institucions penitenciàries catalanes han demanat el tercer grau per als presos polítics catalans. El problema, òbviament, no és el tercer grau, sinó que aquestes nou persones mai havien d'haver entrat a la presó ni passat per un judici que està destinat a fer història com un escandalós exemple de mala utilització de la justícia i dels poders públics. L'eficàcia alemanya és encomiable. Sobretot, des d'un país on és possible veure policies prestant fals testimoni al Tribunal Suprem, amb fiscals que reciten per endavant en veu baixa el que diran aquests policies (perquè ja ho saben), i davant d'uns jutges que s'ho miren i ho escolten con sumo agrado.