Comandament únic, fixi's en Balears

A pesar de les ressonàncies poc o gens estimulants que comporta, un comandament únic té sentit en una situació excepcional com l'actual, perquè és necessari que la presa de decisions vagi a càrrec d'una primera línia unitària, o unificada. Sobretot, és necessari en la mesura que aquesta unificació de poder (al cap i a la fi, sempre parlem de poder) faci que la resposta al problema sigui més àgil i més eficient. Si no és així, si les decisions es retarden i no resulten prou eficients (en una situació en què el temps corre en contra), aleshores alguna cosa del comandament únic no va bé.

El problema és confondre aquest comandament únic (que també ha de tenir un caràcter transitori, com a resposta puntual a una situació concreta) amb centralització. Per exemple, s'ha vist que no tenia sentit recentralitzar el sistema sanitari espanyol en un ministeri buidat de competències, quan són els sistemes sanitaris autonòmics els que estan avesats a fer operacions com les compres de material als mercats que ja tenen per mà. La compra fallida de tests per a la detecció del covid-19 i la lentitud i les vacil·lacions exasperants en la distribució de mascaretes, respiradors i altres elements imprescindibles han estat fins ara les més sonades, però el comandament únic (i, en especial, l'autoritat delegada en el ministeri de Sanitat del ministre Salvador Illa) hauria d'admetre que ja du acumulades una sèrie d'errades massa visibles per no tenir-les en compte. S'agraeix als ministres implicats en el comandament únic que es mantinguin disponibles a les sol·licituds dels mitjans de comunicació, però s'agrairia encara més que les seves explicacions anessin més enllà de refugiar-se en l'agraïment al personal sanitari, forces de seguretat i tothom que es troba a la primera línia de contenció de la pandèmia, com feia la ministra de Defensa diumenge al vespre al programa El objetivo de La Sexta.

Balears és una comunitat autònoma que posa en evidència (sense voler-ho, perquè també es tracta d'una comunitat amb un govern socialista, en coalició amb Unides Podem i Més) les limitacions del comandament únic reconcentrat a Madrid, en obstinada reafirmació de l'Espanya radial de tota la vida. El govern presidit per Francina Armengol es va avançar a exigir el tancament de ports i aeroports, i també la paralització de les feines de construcció, decisions que el comandament únic ha acabat prenent en diferit. Ara Armengol també fa costat a Quim Torra en l'exigència d'una renda bàsica universal per fer front a les crisi econòmica del coronavirus, perquè tots dos governs, català i balear, entenen que per superar això caldrà repartir recursos i no deixar la ciutadania a l'estacada. Quan encara no sabíem res del coronavirus, Balears ja va mostrar a Madrid el camí de la formació de governs de coalició d'esquerres, cosa per a la qual Pedro Sánchez va necessitar repetir les eleccions generals. Ens diran que és més complicat governar l'Estat que una autonomia: bé, doncs, comencin fixant-se en el que és més senzill.