Cs, obrir-se en canal

“No ens obrirem en canal davant dels mitjans que desitgen agafar-nos les vísceres”. Qui s'expressava amb aquesta eloqüència era el dirigent i parlamentari de Ciutadans Carlos Carrizosa, aquest cap de setmana durant l'anguniós i àrid consell general del partit. Elegien una junta gestora per comandar la formació fins al març, quan s'escollirà la nova executiva. Al consell general el sector crític, encapçalat per uns tals Igea i Prendes, s'hi va fer sentir amb lamentacions ben agres sobre el rumb del partit, i Carrizosa no va deixar passar l'oportunitat de demostrar que no tan sols és groller i maleducat al Parlament, sinó que sap ser-ho a tot arreu. Per la seva banda, la líder (de moment, si més no) Inés Arrimadas va acabar repetint als mitjans que Ciutadans és un partit democràtic, precisament perquè els crítics esmentats posaven en qüestió la qualitat de la democràcia interna. Ja sabem prou que quan una organització (sigui un partit polític, sigui un estat, posem per cas) ha de recalcar que és democràtica vol dir que alguna cosa al seu interior funciona malament o molt malament. Per altra banda, no deixa de ser xocant com un partit que ha fet bandera de la “nova política” incorre en comportaments tan vells com el de l'apunyalament a plena llum del dia entre els seus mateixos membres quan les coses van mal dades.

Oberts en canal o cosits com una sobrassada –ara que és temps de les matances del porc–, Ciutadans ha hagut de fer front a una qüestió d'ordre institucional que té una relació directa amb els esqueixaments interns de la formació, i és deixar o no deixar un seient a Vox a la nova mesa del Congrés, que s'ha de formar aquest dimarts. Santiago Abascal, el líder del partit d'ultradreta, va advertir al PP i “el que queda de Ciutadans” –els anomena així– que si decidien aplicar-los el cordó sanitari això tindria repercussions en l'aprovació dels pressupostos dels governs que comparteixen, siguin el de la comunitat i l'Ajuntament de Madrid, el de la Junta d'Andalusia o el de la comunitat de Múrcia (Pablo Casado aquest dilluns ja ha assegurat que els prestarà vots perquè Vox pugui entrar a la mesa). La veritat és que és ben lògic: si vosaltres ens deixeu caure aquí, nosaltres us deixarem caure allà. La pretensió del PP i sobretot de Ciutadans de pactar governs amb el feixisme sense que es notés (Ciutadans no feia més que repetir que ells només tenien un soci, i era el PP) es demostra, ara també, tan vana com ridícula.

Som al cap del carrer, i aquesta legislatura PP i Ciutadans (el que en queda, en efecte) hauran de decidir si volen seguir donant cobertura i força a l'extrema dreta que ells mateixos han covat, fet néixer i alimentat, fins i tot –en el cas de Ciutadans, sobretot, però també en el del PP– amb el propi electorat. Albert Rivera i el seu lideratge hauran estat sens dubte un dels fenòmens més nocius que han conegut la política catalana i espanyola de les últimes dècades, però sempre existeix la possibilitat de caure més avall. I amb dirigents com els que han quedat al capdavant de Ciutadans, aquesta possibilitat es torna molt alta.