En castellà perquè ens entenguem tots
De totes les burrades que des d'Espanya s'han dit i escrit contra la llengua catalana, la que ha deixat anar aquest dimecres l'Advocacia de l'Estat és sens dubte una de les més exuberants. Segons aquest òrgan, que és el que presta assessorament jurídic a l'Estat, la Generalitat Valenciana s'ha de comunicar en castellà amb les administracions de Catalunya i Balears perquè “el valencià només és oficial a la Comunitat Valenciana” i, per tant, no és el mateix idioma que el català, que sí que reconeixen com a oficial a Catalunya i Balears. L'Advocacia de l'Estat es basa en el fet que l'Estatut del País Valencià es refereix a la llengua amb la denominació de “valencià”, que és com en diu allà tothom. Així, segons aquest raonament, sempre que catalans i balears parlem amb un valencià hauríem de passar a fer-ho en castellà, perquè, segons l'Advocacia de l'Estat, ni ell entén el nostre idioma ni nosaltres el seu.
La notícia recorda certes lleis que responen a maneres de pensar antigues i afortunadament superades, però que encara són vigents perquè ningú s'ha molestat a derogar-les. S'acostumen a esmentar només com a acudits. Per exemple, a la ciutat anglesa de York és legal assassinar un escocès dins les antigues muralles, però només si l'escocès porta arc i fletxes. O a Kentucky, als EUA, és il·legal dur armes ocultes que excedeixin els dos metres de llarg. Fan riure, i tant.
A Espanya existeix un munt de legislació contra la llengua catalana des del Decret de Nova Planta, tres-cents anys de legislació (sota els diferents règims i governs que han existit durant tot aquest temps) elaborada amb l'únic objectiu d'esborrar un idioma del mapa. També faria riure si no fos perquè, a diferència dels escocesos amb arc i fletxes o de les armes ocultes de més de dos metres de llarg, la voluntat d'abolir la llengua catalana segueix del tot vigent per al nacionalisme espanyol. Senzillament, troben insuportable que existeixi. Això és irracional, perquè estar contra l'existència d'una llengua és supremacisme, i el supremacisme és un comportament irracional. I per això no fa riure, sinó que és trist, i sobretot inacceptable, veure'l practicat per persones formades en facultats de dret, que tenen per missió aconsellar legalment el que se suposa que és un estat democràtic del segle XXI.
Als membres de l'Advocacia de l'Estat i a qui pensa com ells els resulta inconcebible, però la llengua catalana és coneguda i estudiada arreu del món, ni més ni menys que com el que és: una llengua com qualsevol altra dels milers que es parlen al món. Totes es consideren valuoses, i a cap persona mínimament educada li passa pel cap menysprear un idioma, el que sigui, o enfadar-se quan algú el parla. És equivalent a menysprear el color de la pell, la religió o el sexe d'una persona. El respecte a la diversitat lingüística és l'actitud normal als països avançats. El seu contrari, que és l'agressió contra aquesta diversitat, és una (altra) desgraciada senya d'identitat que converteix l'estat espanyol en una anomalia.