Bauzá, la síndrome de l'ultra desubicat

L'expresident de les Balears i ara exsenador pel PP José Ramón Bauzá s'ha donat de baixa del partit de Pablo Casado. Ho ha fet en una carta llarga i tediosa, com tot el que fa aquest home, en què acusa el PP d'haver “sembrat i regat el nacionalisme”. Es refereix al nacionalisme català, naturalment, perquè al seu entendre el nacionalisme espanyol no és cap nacionalisme, sinó l'entorn òptim per al correcte desenvolupament de l'ésser humà. Bé, hi ha regs –i regadors– que ofeguen. En una cosa té raó, i és que poques organitzacions han fet tant per fer créixer l'independentisme català com el PP, a força de practicar l'anticatalanisme més agressiu de manera sostinguda i impertorbable al llarg de molts anys. També, pel mateix preu, ningú com el PP ha fet tant per fer créixer l'ultranacionalisme espanyolista i l'extrema dreta, que finalment han gosat sortir del confort uterí del PP per crear marques pròpies, llegiu Ciutadans i Vox. A Bauzá, que pot presumir d'haver estat precursor, en la seva etapa com a president, d'algunes de les polítiques que ara propugnen els tres partits de la megadreta, l'assalta ara la síndrome de l'ultra desubicat. Abans, un personatge com ell, d'ideologia numantina i amb ambicions polítiques, només podia aspirar a tenir futur dins el PP. Ara hi ha un excés d'oferta, com si diguéssim, i a alguns ultres els costa orientar brúixoles i radars. Bauzá procedeix per eliminació: després d'haver fracassat sense pal·liatius en postular-se successivament com a ministre de Rajoy (l'hi va animar Esperanza Aguirre, amb un resultat previsible) i com a reconqueridor de les Balears (a les primàries del PP illenc, en què va ser arrasat pel seu antic home de confiança i ara enemic irreconciliable, Biel Company), i després d'haver rebut la porta pels nassos en el seu intent d'aproximació a Ciutadans, ja només li queda picar a la porta de Vox, si és que no ho ha fet ja. No cal dir que li desitgem sort.

Bauzá, per altra banda, és un ultra de manual i de la vella escola, i no de la fornada actualment emergent. No participa tant de l'odi contra migrants, dones, homosexuals i transgèneres (aquestes si de cas són fòbies de consum privat) com de l'odi vell i acarnissat contra la diversitat lingüística i cultural. Quan Bauzá es vanta, a la seva missiva de comiat del PP, d'haver dut a terme polítiques per “descatalanitzar les Balears” vol dir que va fer tot el que va saber per espanyolitzar aquestes illes, exactament en el mateix sentit que l'exministre Wert parlava d'espanyolitzar els nens catalans. Bauzá és un mallorquí que odia les senyes d'identitat col·lectives dels mallorquins, començant molt principalment per la seva llengua. Ell i els que pensen com ell senzillament no suporten l'existència de la llengua catalana, i faran tot el que estigui a les seves mans per fer-la desaparèixer. Amb Bauzá o sense (més aviat sense, ai las), aquest és el programa de govern que ens espera si la dreta espanyolista guanyés al maig les eleccions autonòmiques.