Badalona, un gest incomprensible

Per molt que la política municipal tingui raons que no són extrapolables a la política nacional ni a l’estatal (i a l’inrevés), i per molt que el PSC hagi demostrat la seva extraordinària elasticitat establint pactes de govern en diversos ajuntaments amb totes les formacions disponibles, el que ha acabat succeint a Badalona, amb la moció de censura contra Dolors Sabater per donar l’alcaldia al socialista Àlex Pastor amb els vots dels enfurismats Ciutadans i del ressentit PP de García Albiol, resulta extravagant i incomprensible. I constitueix un pèssim gest en relació a l’etapa de diàleg i distensió que suposadament es pretén impulsar des del nou govern d’Espanya amb les forces independentistes, republicanes i d’esquerres.

D’entrada, la sintonia entre els grups que han propiciat el canvi a Badalona és clarament nul·la, i sorprèn que Pastor vulgui ser alcalde en les condicions en què ho haurà de ser, amb només tres regidors i sense cap suport estable, atès que Cs i PP no han volgut entrar al nou govern. García Albiol, que ha acabat votant el candidat socialista amb tota una exhibició de mala gana i pitjors maneres, s’ha apressat a indicar que Pastor és un batlle “clarament transitori”, donant a entendre que només es tracta d’una passa en el seu personal camí de reconquesta de l’alcaldia. Després del seu fracàs clamorós en la política catalana (els quatre escons rascats que té actualment el PP al Parlament són els pitjors resultats mai obtinguts per aquest partit en unes eleccions catalanes), i enmig de la debacle interna en què es troba ara el PP després d’haver estat foragitat del govern d’Espanya, Albiol s’ha de buscar la vida. I això passa per recuperar posicions en la política badalonina: ell és l’únic que sembla sortir beneficiat de la jugada. A Pastor li esperen deu mesos de mandat (és un dir) agònic des del primer minut, i Cs no se sap ben bé què en treu de tot plegat que no sigui donar satisfacció a la fòbia que els produeix personalment Dolors Sabater, segurament pel fet de ser una alcaldessa que creu en la democràcia i en certs valors de justícia social.

És oportú recordar que Albiol va ser citat recentment com un exemple de xenofòbia a la política espanyola en un informe del Consell d’Europa, i que l’any 2011 va arribar a ser alcalde de Badalona guanyant unes eleccions a les quals va concórrer amb l’eslògan “Netegem Badalona”: una campanya dirigida, per cert, per qui és ara el cap de gabinet del president espanyol Pedro Sánchez, Iván Redondo. Així doncs, la jugada de Badalona no tan sols s’oposa als suports que van permetre a Sánchez fer prosperar la moció de censura contra Rajoy i convertir-se en president, sinó que xoca frontalment contra la política “migrants friendly” que se suposa que s’ha volgut obrir amb l’acollida de l’Aquarius i la promesa de retirar les ganivetes de la tanca de Ceuta i Melilla. Tot plegat, a canvi de deu mesos de desgovern a Badalona, trist favor a la ciutat. Es miri com es miri, un negoci ruïnós.