Allò que la curtor s'endugué
La BBC ha decidit eliminar la sèrie satírica Little Britain del seu servei a la carta, perquè els responsables de la cadena consideren que pot resultar ofensiva per als temps actuals. I el que tothom comenta: la plataforma HBO ha tret del seu catàleg Allò que el vent s'endugué (Gone with the wind, per als amics) perquè pensen que pot ser interpretat com un film racista, i més encara en el context generat per l'assassinat de George Floyd per part del policia Derek Chauvin, a Minnesota. M'ha recordat unes declaracions de fa uns pocs anys de Terry Jones. El gran còmic britànic afirmava que segurament ara, en un moment en què el jihadisme en particular i el fanatisme religiós en general han pres tanta força, els Monty Python s'ho pensarien dues vegades abans de filmar una pel·lícula com la fabulosa La vida de Brian. No perquè no volguessin fer-la, sinó perquè no faltaria qui la veiés com una ofensa intolerable, que podria tenir conseqüències imprevisibles. Fa uns mesos, als EUA i a diversos països llatinoamericans es van produir disturbis amb motiu de l'estrena de la pel·lícula Joker, a càrrec de grups violents que intentaven dur a terme una transposició a la vida real de la història del pallasso enemic de Batman.
Les interpretacions literals de les ficcions i l'absència de sentit de l'humor (i, en conseqüència, la incapacitat de captar ironies o diferents nivells d'interpretació) són senyals d'una educació deficient, en què podem haver estat acadèmicament formats però haver-ne sortit incapaços de comprendre missatges d'una complexitat mínima: senyals d'analfabetisme escolaritzat, en definitiva. A pesar dels exemples que hem posat, aquest fenomen no és cap exclusiva dels anglosaxons puritans: per aquí també tenim qui descobreix que les obres de Shakespeare, per exemple, contenen “estereotips de gènere” (Desdèmona, Ofèlia) i xenòfobs o racistes (Otel·lo, Shylock). I no fa gaire vam tenir el cas dels pares que es dedicaven a expurgar les biblioteques escolars de contes que segons ells podien transmetre als seus fills els famosos estereotips, ja convertits en un altre estereotip per ells mateixos.
El que és perillós socialment és intentar construir una cultura en què tot sigui inequívoc i, cosa encara pitjor, en què no hi hagi confiança en la intel·ligència dels altres (ni tan sols en la dels propis fills) per desxifrar els matisos. Llegir les ficcions, especialment si són d'altres èpoques, amb les mateixes ulleres que els titulars de la premsa del dia, sense voler fer l'esforç de comprendre que no tothom s'expressa de la mateixa manera, ens du com a mínim al ridícul. Però també ens pot arrossegar fins a la uniformitat, fonament de l'autoritarisme. Alerta, perquè els que es pensen ser guardians de la llibertat d'expressió i del pensament crític sovint són els primers a no comprendre què vol dir ni una cosa ni l'altra: ni llibertat d'expressió és que tothom digui el que tu vols sentir, ni pensament crític és que tothom pensi el que tu penses. Fa com vergonya haver de dir-ho, però estem així.
