Maneres de l'antipolítica
EscriptorTot i l'ovació de desgreuge que se li va dispensar el cap de setmana passat a Sevilla, el PP ja li està fent el llit a Cristina Cifuentes com a presidenta de la Comunitat de Madrid: no perquè el partit amb més concentració de presumptes delinqüents consideri reprovable l'actitud de Cifuentes en relació a l'escàndol del màster, sinó per la pressió dels aliats/enemics de Cs, que hi han vist una ocasió de fer valdre el seu suposat paper de partit regenerador i anticorrupció, i n'exigeixen el relleu amb la força que els dona el fet que el seu suport sigui imprescindible perquè el PP continuï governant a Madrid. De manera que el partit de M. Rajoy havia començat a pensar en el seu vicesecretari de comunicació, el xulet Pablo Casado, però resulta que, segons ha reconegut al diari 'El País' aquest mateix poll entrat en costura, ell també té un màster com el de la políticament difunta Cifuentes, per al qual va fer molts treballs, però no recorda ni si va assistir a les classes ni si es va examinar per obtenir-lo. El màster de Casado, potser és ociós consignar-ho, també va ser expedit per la Universidad Rey Juan Carlos I. Mirem bé dins els calaixos, potser som juristes o metges per la Juan Carlos I i resulta que no ho tenim present, la memòria és fugissera.
Mentrestant, l'eurodiputat del PP Esteban González Pons ha protagonitzat un altre episodi de vergonya aliena en enviar a tots els diputats del Parlament Europeu una impresentable carta esqueixant-se les vestidures per l'alliberament de Carles Puigdemont per part de la justícia alemanya. A la seva tavernària missiva, Don Esteban (que té motius per queixar-se del Procés, perquè l'ha tret de l'agradable vida vegetativa que duia a Brussel·les i l'ha obligat a treballar) titlla pejorativament el tribunal de Schleswig-Holstein de “regional”, enfront de tot un “Tribunal Suprem nacional” d'Espanya, afirma que “alguna cosa no funciona” a la UE quan un tribunalet alemany gosa desestimar en només dos dies el criteri de tot un tribunalàs suprem espanyol, “elaborat durant sis mesos amb proves demostrables”, i arriba a manifestar que “Schengen ens deixa indefensos davant dels criminals”, renegant així de l'acord de lliure circulació entre els països membres de la Unió i titllant de passada de criminal algú que no ha estat encara jutjat per la justícia espanyola i que és deixat en llibertat per l'alemanya perquè és evident que la causa contra ell no s'aguanta per enlloc.
Estarem d'acord que la màxima expressió de l'antipolítica és fer empresonar els adversaris en lloc de negociar-hi. Però n'hi ha d'altres, de maneres de fer antipolítica, com la grolleria, la mentida, la corrupció, la supèrbia, la fatxenderia i el mal gust, i totes sumades acaben constituint un constant i repulsiu insult a la intel·ligència. Una societat no es pot permetre estar dirigida pels més incompetents, els més barroers i els que demostren tenir menys escrúpols, perquè la conseqüència directa de l'antipolítica és la decadència i la descomposició. És urgent foragitar-los de la vida pública.
