Adoctrinem-nos molt
Com que a les Balears s’aplica l’article 155 (sobretot pel que fa a l’asfíxia econòmica i a l’arraconament cultural) des del dia mateix de l’entrada en vigor de la Constitució espanyola del 1978, ja tenim també experiència del combat contra l’adoctrinament a les escoles que ara prediquen a Catalunya, amb més virulència i acritud que mai en aquesta campanya, el PP i Cs. A les Balears la persecució d’adoctrinadors la va posar en funcionament, durant la viscosa legislatura que va anar del 2011 al 2015, el president José Ramón Bauzá, amb una corrua de consellers i conselleres d’Educació cadascun més grotesc que l’anterior. El resultat va ser la creació d’un clima social de crispació sense cap sentit (per la senzilla raó que el famós adoctrinament no existia, com a Catalunya) i la mobilització sense precedents de la comunitat educativa amb els docents al capdavant (primer) i de la societat sencera (a continuació) en defensa del model fins aleshores vigent (que no era ben bé el de la immersió lingüística, tot i que Bauzá es pensava que ho era perquè hi detectava massa presència de l’ensenyament en català).
Per més que s’escarrassaven a intentar convèncer la ciutadania, les successives crides als pares perquè abracessin el nou model (“llibertat d’elecció”, en diuen) es trobaven sempre la desoladora resposta que un noranta per cent preferien continuar amb el model desenvolupat a partir de la llei de normalització lingüística i de l’anomenat decret de mínims, tots dos votats favorablement, per cert, pel mateix PP en el seu dia. Naturalment, amb la mateixa fúria antiadoctrinadora, es varen perseguir llaços quadribarrats i samarretes verdes, i fins i tot es va arribar a aprovar, via corró parlamentari, una llei de símbols que es dedicava a prohibir l’exhibició de tots aquells que poguessin fer pensar en la llengua catalana o en qualsevol cosa que s’hi relacionés.
Aquest invent tan afortunat es va dir TIL, unes sigles que volien dir Tractament Integrat de Llengües i que ara tornen a ser recollides pel PP de Catalunya al seu programa electoral. És a dir, que, si arriben al poder, se sobreentén que de bracet dels amics de Cs i el PSC (tot i que Iceta vessi llàgrimes de cocodril per l’aplicació del 155), pensen repetir l’experiència balear, per la qual cosa Bauzá (a qui ara tenen florint-se al Senat, després d’haver perdut clamorosament les últimes eleccions) hauria de poder almenys reclamar drets d’autor. Segons ells mateixos, els efectes del TIL són millorar la competència lingüística dels alumnes en els dos idiomes oficials a més d’un tercer, que és l’anglès. Alguna cosa ens fa pensar que la destresa dels senyors Albiol, Rivera i Iceta amb l’anglès deu ser molt semblant a la del senador Bauzá.
Es tracta, en definitiva, de desmantellar un model que funciona per implantar-ne un altre que ja ha demostrat ser un complet fracàs. Perquè es basa en l’estultícia, l’odi i la mentida. Sí que cal que ens adoctrinem, i molt: per prevenir-nos de governants així.
