140.000 milions
De la mateixa manera que Casado i el PP esperen i desitgen que la crisi del coronavirus faci caure el govern de Pedro Sánchez, el president espanyol i el PSOE s'encomanen al fons europeu de recuperació per sortir-ne vius, de la crisi, i no tan sols això: també per renovar el mandat per una altra legislatura i pilotar la reconstrucció. El cert és que Espanya rebrà 140.000 milions d'euros d'aquest fons, la meitat (72.700 milions) a fons perdut i l'altra meitat en crèdits. I és cert també que aquesta vegada s'ha de celebrar que la Unió Europea hagi optat per un plantejament que es pot denominar keynesià, enfront de les polítiques d'austeritat que va adoptar en ocasió de la crisi del 2008. (El terme keynesianisme, i derivats, el fem servir amb l'alegria amb què els termes especialitzats s'introdueixen dins les columnes d'opinió, com ara aquesta. Serveix per referir-se a la necessitat que l'Estat i les institucions intervinguin en l'economia per corregir els efectes que tenen les crisis, per altra banda inherents al sistema capitalista.)
Mai les arques espanyoles havien rebut una injecció de capital d'aquesta magnitud, tot i que evidentment anirà acompanyada d'estrictes mesures de vigilància des de Brussel·les per assegurar-se que els diners són gastats correctament: es faran avaluacions semestrals, i l'aixeta es tancarà en cas que es detectin irregularitats, tot i que es prescindirà de la figura castigadora dels homes de negre que es va fer servir per fiscalitzar el govern de Rajoy i De Guindos: potser hi va tenir a veure l'arrogància nacionalista amb què De Guindos va negociar amb l'Eurogrup el rescat d'Espanya, i el fet que, durant aquestes negociacions, Rajoy li enviés al seu ministre d'Economia un SMS que deia: “Aguanta, Luis, España no es Uganda”.
Sigui com vulgui, els 140.000 milions són l'as que Sánchez posa damunt la taula, i a la primera reunió que va mantenir amb els presidents autonòmics per gestionar-los es va permetre el cop d'efecte de convidar-hi Ursula von der Leyen. La presidenta de la Comissió Europea va tenir ocasió de contemplar amb els seus ulls com els disset presidents territorials (és com ella els veu) es barallaven sense gaire ordre ni concert, reclamant cadascú la part més voluminosa dels ajuts (només el president andalús, Juanma Moreno, reclama 23.000 dels 72.000 milions a fons perdut) en funció dels criteris que més els convenen. Pere Aragonès en va demanar 31.700 damunt el total de 140.000, així com el poder per gestionar-los tots des del govern de Catalunya, tot i que de fet això era el que reclamaven tots. Aragonès també va remarcar que Catalunya és un país dins l'estat espanyol (això també ho és Madrid, segons Ayuso) i que el president Torra va ser inhabilitat per haver demanat la llibertat dels presos polítics que té Espanya a la presó, un missatge que sí que és necessari repetir. Aragonès, en fi, va fer una part de la seva intervenció en anglès, i això va fer enfadar el president de Castella-la Manxa, García-Page. Són detalls de qualitat que sempre s'han d'agrair.
