Sean Scully, el pintor que no estimava el català

BarcelonaEl pintor abstracte Sean Scully i la seva dona, l'artista Liliane Tomasko, han decidit abandonar Barcelona i anar a viure al sud de França a causa de la insistència dels catalans a parlar en català davant d'ell i que a l'escola es pretengués que el seu fill aprengués aquesta llengua. Així ho declara el mateix Scully, nord-americà d'origen irlandès, en un reportatge al Financial Times, on afirma: "A Barcelona anaves a les reunions i parlaven completament en català, com dient, «Fote't»".

Scully havia obert el seu estudi a Barcelona l'any 1994 (fa 25 anys!) i vivia a cavall de la capital catalana, Munic i Nova York. El 2015 el pintor va obrir a la capella del monestir de Santa Cecília de Montserrat l'Espai d'Art Sean Scully i també va negociar amb l'Ajuntament per trobar un lloc per exposar 200 obres seves, però les gestions no van fructificar.

Resulta sorprenent que unes persones amb una sensibilitat artística i cultural com la d'aquesta parella decideixin marxar d'un lloc pel fet que la població autòctona insisteixi a parlar en la seva pròpia llengua, sobretot venint d'un irlandès (¿potser hi ha un sentiment de culpa amagat perquè ells sí que van abandonar la seva llengua per la de l'invasor anglès?). Però la notícia, molt difosa per mitjans espanyolistes, ens confronta als catalans amb una realitat innegable. Existeix una classe pretesament cosmopolita (artistes, alts directius, etc., gent que no ha vingut a fregar escales, vaja) que reclama el seu dret a no integrar-se en la cultura local i que considera que són els altres els que han de fer l'esforç d'adaptar-se a ells. I més quan aquesta cultura, com la catalana, no disposa d'un estat que la converteixi, a ulls de tothom, en una cultura normal (com la portuguesa). Evidentment, aquesta actitud es basa en un supremacisme cultural i de classe que, per sort, cada vegada és més minoritari i fins i tot extravagant.