Quinze anys de '.cat'

La victòria de la candidatura del domini .cat el 2005 ha proporcionat els quinze anys més exitosos de la llengua catalana a nivell internacional gràcies a la globalització d’internet. El triomf col·lectiu de la comunitat lingüística i cultural catalana a la xarxa s’ha anat convertint en una fita no prou reivindicada que coincideix amb la pèrdua d’autoestima que s’està instal·lant en sectors dirigents, intel·lectuals i activistes de Catalunya. El país ha passat de treure pit per una conquesta envejada per altres nacions sense estat europees, que brindarien per disposar dels 108.448 dominis registrats del .cat, a caure en una mena de desconcert sobre la utilitat de la matrícula catalana a internet.

Ara que els catalanoparlants havíem demostrat que un ús potent, transversal i intel·ligent de la web era la via per salvar la llengua, es produeixen fets preocupants. Lluny d’aprofitar el .cat per seguir bastint una comunitat lingüística i cultural dinàmica a internet que superi límits administratius autonòmics i estatals, el relat sobre la presència catalana a l’esfera digital es veu enterbolit pel pessimisme i el caos que prolifera en determinades xarxes socials viciades per la discussió política i partidista.

Molt pocs es dediquen a recordar que hi va haver una època en què la intel·ligència col·lectiva, l’activisme ben entès i la diplomàcia van ser determinants per convertir la llengua i la cultura catalanes en les primeres a nivell mundial a disposar d’un domini propi a internet.

Si fa quinze anys internet era espai per a la discussió enriquidora i l’esperit col·laboratiu més sa, avui –i més després de l’evolució del Procés– estem situats en un terreny enfangat fruit de la proliferació d’eines que han anat restant protagonisme a la web i que obliguen el domini .cat a repensar-se. La tendència generalitzada a la baixa dels dominis d’internet no té, en el cas català, el mateix patró de comportament, de tal manera que la lenta caiguda dels registres d’adreces d’internet (url) no es produeix entre els usuaris de parla catalana. Això, però, no és una invitació al conformisme, sinó un estímul per ampliar l’oferta de serveis més enllà de les url de webs.

Quan fa 15 anys un grup d’activistes i internautes capitanejats per personalitats de la xarxa com Amadeu Abril i Manel Sanromà o l’advocat Jordi Alvinyà van saber reconduir el fracàs de la campanya pel domini territorial .ct –reservat als estats– i enfocar-ho al primer domini lingüístic i cultural de tres lletres del món amb el suport i complicitat d’un dels pares d’internet com Vinton Cerf, l’esfera digital girava a l’entorn de la web i dels blogs. Unes eines que els joves addictes a Twitter, TikTok, YouTube o Instagram no tenen avui la percepció que siguin necessàries ni imprescindibles.

Durant l’última dècada el .cat s’ha consolidat amb un 84,16% de taxa de renovació i ha guanyat prestigi internacional entre els dominis de la seva categoria. La Fundació puntCat treballa perquè més enllà de Catalunya el domini sigui assumit al conjunt de territoris de parla catalana, i que la presència arreu del món de catalanoparlants s’aixoplogui sota aquesta matrícula pròpia.

Una tasca que, en el context polític tens dels últims anys, ha merescut un accent especial en el tarannà independent i no governamental del domini i de la fundació que el gestiona, privada i sense ànim de lucre. No obstant, el tancament de 19 pàgines web de contingut relacionat amb l’1-O va dur la Fundació punCat a defensar judicialment els drets i llibertats en l’àmbit digital, per evitar abusos policials i judicials que vulneraven els paràmetres democràtics del nostre entorn europeu i per garantir la seguretat jurídica dels propietaris dels dominis.

L’observatori del .cat i els mesuradors del trànsit dels mitjans i les pàgines en català aporten informació positiva sobre la vitalitat de les webs sota el domini. En el cas de la televisió i la ràdio públiques, l’impacte entre la comunitat internauta de Catalunya ha superat el 50% de la població internauta durant els últims mesos. Però el repte de la Fundació mirant al vintè aniversari és augmentar la presència del català en grans plataformes audiovisuals i internacionalitzar la llengua en les eines globals que actuen sobre les comunitats lingüístiques amb una lògica estricta de mercat i negoci.

Ara la fita és encara més complicada que el 2015: seduir i conquerir empreses d’arreu del món perquè introdueixin el català a les seves plataformes i que tractin una comunitat de més d’11 milions de catalanoparlants com un potencial mercat atractiu al marge de divisions administratives autonòmiques o estatals.

L’exposició que aquest dimecres s’inaugura al Palau Robert de Barcelona pel quinzè aniversari del .cat estarà també accessible en línia i voltarà per tot Catalunya, el País Valencià i les illes Balears, aprofundint en l’ànima que hi ha darrere d’una comunitat transversal i activa, amb la mirada posada en el futur del català a Netflix, HBO i Disney; Amazon; Alexa i Siri (assistents de veu), i Seat, una empresa que acaba d’obrir pàgina amb .cat però que tindrà molt a dir amb l’assistent al cotxe en català. Un objectiu tan ambiciós com el del visionari Amadeu Abril, que, amb l’ajut del guru d’internet Jon Postel, va saber canviar el passaport (.ct) pel diccionari (.cat) quan va detectar que la campanya reivindicativa dels primers anys s’estimbava). Per als reptes d’aquesta dècada caldrà la mateixa ambició i obstinació que la societat civil va saber aplicar quinze anys enrere.

Saül Gordillo és periodista, director de Catalunya Ràdio i dels mitjans digitals de la CCMA i secretari de la Fundació punCat. Autor dels llibres 'Nació.cat' (2007) i 'Sobirania.cat' (2014). Cofundador del portal pioner de blogs polítics en català Poliblocs (2007) i autor, des del 2004, del 'Bloc sense fulls¡ (saul.cat). Guardó especial dels Premis Blogs Catalunya 2008