La Cati, 25 anys després
A les nou del matí de l’11 de setembre del 1992 va començar a emetre Catalunya Informació, la Cati per als de la casa. Feia poc més d’un mes que s’havien clausurat els Jocs Olímpics de Barcelona amb un gran èxit de públic i d’organització. L’onada innovadora, doncs, persistia amb la inauguració d’un nou servei informatiu, gestionat a través de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i integrat al grup d’emissores de Catalunya Ràdio, que oferia notícies 24 hores sense interrupció i en català. Aquest va ser el primer intent d’una programació d’aquestes característiques no tan sols a Catalunya sinó a tot l’Estat. Es va avançar en el temps, fins i tot a la prestigiosa BBC.
La creació d’un canal català de 24 hores de notícies va ser idea del director d’aleshores de Catalunya Ràdio, Lluís Oliva. La posada en marxa de la nova emissora va ser una fita molt important. Catalunya Informació prenia el model d’emissores d’aquesta mena com ara France Info, de Radio France, a Europa, i Bloomberg i la CNN als Estats Units. A diferència d’aquests casos, Catalunya Informació depenia d’un govern autonòmic i no disposava, per tant, dels mitjans d’un estat. Oliva i el cap de programes, Albert Rubio, van viatjar a França i als Estats Units per observar com funcionaven dos models de ràdio informativa oposats. La fórmula francesa tenia un format molt dens i distribuït en seccions estanques. El sistema all news nord-americà era, en canvi, molt més obert. Per al projecte català es va optar per un model mixt entre France Info i la CNN, amb una estructura de blocs informatius de trenta minuts de durada, que en argot de l’emissora es coneix com a formatges per la representació gràfica dels seixanta minuts dividits en porcions, que són els espais informatius.
Ningú pot negar la importància de Catalunya Informació com a emissora que serveix notícies cada 30 minuts, en formats diferents segons si és a l’hora en punt o a dos quarts, i que també ofereix serveis, com ara la informació del trànsit o bé la previsió meteorològica, seguint el model nord-americà de la CNN. Aquesta és la fórmula, senzilla però eficient, d’una emissora de la qual s’encarreguen un grup de professionals que tant poden informar del que passa al món com demanar als veïns pròxims a les rondes que ofereixin aigua als ocupants dels vehicles aturats durant hores, com va passar en el recent atemptat terrorista de Barcelona. La immediatesa ha estat la norma de Catalunya Informació des del seu naixement. Els redactors han interioritzat que quan es va a cobrir una notícia no és necessari esperar a emetre la peça al pròxim butlletí horari o a l’informatiu corresponent, sinó que es pot difondre al cap de pocs minuts a la finestra de la Cati. Aquesta voluntat de servei i d’informar ens va ser reconeguda el 2002 quan vam rebre el premi Ondas i el 2009 el Premi Nacional de radiodifusió.
Catalunya Informació és “a tota hora i a tot arreu”, com diu el lema de l’emissora. Fem ràdio totes les hores del dia sense parar. Set dies a la setmana, els 365 dies de l’any. Twitter respon al mateix principi. Per això durant els últims anys s’han alçat algunes veus que posen en dubte la viabilitat dels canals 24 hores de notícies. Però mentre que a Twitter hi cap tot, el treball periodístic honest dels professionals del periodisme verifica, contrasta i ordena el soroll, que a les xarxes pot arribar a ser només desinformació.
Catalunya Informació és una ràdio integral, que ha abandonat el model aplicat el 1996 de desconnexions territorials per retornar al hot clock i oferir una informació territorial dirigida a tot el país, sense parcel·lacions i que connecta el territori. A més, gràcies a la web de la CCMA, Catalunya Informació es pot sentir des de qualsevol lloc del món en directe per internet o via TDT o bé sota demanda, mitjançant descàrregues i podcasts. La digitalització va arribar a la Cati el 1994, quan tan sols Finlàndia l’havia aplicat. Es va guanyar en rapidesa i eficiència. Es va innovar novament.
Escoltar ràdio en català ha esdevingut un fet absolutament normal entre la societat catalana, i Catalunya Informació hi ha contribuït. Allò que demanava el Congrés de Cultura Catalana el 1977, ara fa 40 anys, quan la ràdio en català només disposava d’una emissora generalista, Ràdio 4, s’ha aconseguit amb escreix. Llavors la normalització radiofònica del català es veia absolutament llunyana; avui dia és una realitat que no crec que estigui amenaçada per les noves xarxes socials. Al contrari, les xarxes socials poden esdevenir un bon aliat si, com també s’ha pogut constatar darrerament, se saben utilitzar bé. Catalunya Informació és la història d’un gran èxit. Al cap de 25 anys, Catalunya Informació és avui un referent al continent europeu, que supera fins i tot el precedent en el qual s’havia emmirallat i que té un prestigi que no ha parat de créixer en aquest primer quart de segle d’existència. La Cati és avui una emissora adulta.
