Satakunta

La Marta té vint-i-sis anys. Ha acabat infermeria però no troba una feina estable. Suplències i poca cosa més. Ara puja a l'ascensor per assistir a una reunió informativa de les autoritats sanitàries de Kotka, una petita ciutat de la regió de Satakunta, a Finlàndia. Allà els calen infermers, preveuen moltes jubilacions per a l'any que ve i no hi ha prou professionals finesos per substituir-les. Estan fent una campanya en diversos països per captar joves que vulguin anar-hi a treballar. Ofereixen 2.772 euros al mes. És tot el que sap, per ara.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no

Inscriu-t’hi

La Marta té nòvio. El Fèlix. No li ha dit que venia a aquesta reunió. És el primer cop que li amaga una cosa així, important. No paga la pena amoïnar-lo si, al final, l'oferta no és prou interessant. Li ha dit que aquesta tarda havia de fer uns encàrrecs amb sa mare. Una petita mentida. Petita però elaborada. La seva mare sí que sap que hi va i han quedat que si la truca el Fèlix, ella la cobrirà. Perquè el Fèlix és un sol però de vegades té aquestes coses, que sempre vol saber on és. Fa unes setmanes va anar al teatre amb unes amigues i, a la sortida, se'l van trobar. Ell li va dir que havia estat treballant fins tard i com que era gairebé l'hora que havia d'acabar l'obra, va decidir anar-la a esperar a la sortida. La Marta ho va trobar un detall maco. Ara que ho pensa, però, com sabia el Fèlix a quina hora acabava la funció? Els teatres no tenen el costum d'informar de la durada dels espectacles. Ho va haver de preguntar expressament. Potser no va ser només un detall, potser volia saber si de debò havia anat al teatre amb unes amigues, o no.

Kotka és una ciutat remota però bonica. N'ha vist fotos per internet. Té un port preciós i una bona universitat. Està clar que no seria fàcil, per l'idioma i tal. A més, és evident que la seva relació amb el Fèlix se'n ressentiria. Si l'oferta fos prou bona i digués que sí, potser seria el començament d'una nova vida... Amb aquestes dues últimes paraules ressonant al seu cervell, s'obren les portes de l'ascensor i la Marta en surt amb un ample somriure.