Jasikevicius, Guardiola i el Papa

Guardiola i Jasikevicius són dos entrenadors de personalitats, trajectòries i influències diferents en les seves respectives especialitats, però units perquè els paguen per excel·lir, i perquè acaben de compartir l’amarga experiència de la derrota en la final de la màxima competició europea. Em va interessar sentir què en deien, perquè mai no parlen per parlar. El lituà va estar més autocrític i subratllo el “Cal aprendre i no només són paraules”, o sigui, entendre les causes de la derrota i convertir-la en coneixement que serveixi per aconseguir victòries futures. Guardiola ja va parlar abans d’entrar a la sala de premsa amb una imatge: besant la medalla de segon classificat. Una manera de posar el focus en l’esforç de tot l’any i en el valor d’haver arribat tan lluny, una maniobra de distracció per als haters del tècnic, però lloable per al papa Francesc (només li faltava això a la reputació de pixacolònia del tècnic). No m’estranya que s’hi fixessin, a Roma. No anem sobrats de bons exemples.

Antoni Bassas és periodista