Sant Jordi sense el Victor

Una de les coses més boniques de participar en la diada de Sant Jordi des del taulell de les signatures és veure amb els teus propis ulls l’impacte que la nostra festa provoca en els autors estrangers que la viuen per primera vegada. En alguns casos es tracta d’escriptors o escriptores avesats a èxits de públic arreu del món, però crec que per moltes fires del llibre que hagis vist, la celebració ciutadana i transversal de Sant Jordi, la transformació de tota una ciutat, els impacta de debò.

Però aquest any, entre els més de set-cents autors que signàvem a les parades, alguns vinguts de molt lluny, n’hi vaig trobar a faltar un. No me’l vaig poder treure del cap en tot el dia. Parlo de Victor Heringer, l’autor de la novel·la que vaig acabar de llegir la vigília de Sant Jordi, L’amor dels homes singulars.

Heringer, poeta, traductor i novel·lista brasiler, no va poder ser a Barcelona el 23 d’abril i no crec pas que conegués la festa del llibre i de la rosa. No la podrà conèixer mai perquè va morir fa sis anys, uns mesos abans de fer-ne trenta.

L’editorial Les Hores, que ha publicat en català L’amor dels homes singulars, ha tingut l’encert d’incloure a la contracoberta una frase de Zadie Smith que diu: “En acabar aquest llibre, vols conèixer de seguida el jove que l’ha escrit, donar-li la mà amb força i felicitar-lo per l’inici d’una carrera brillant. Però el Victor Heringer ja no hi és. Ens ha deixat aquest bonic llibre”.

Dic que és un encert de l’equip editorial perquè, efectivament, aquesta és la sensació que vaig tenir en acabar de llegir la novel·la. El fet que coincidís amb la festa del llibre em va semblar que afegia un punt de dramatisme a la història d’aquest escriptor.

Victor Heringer va debutar al món editorial el 2011 amb el poemari Automatógrafo. L’any següent va publicar la novel·la Gloria, per la qual va ser distingit amb el premi Jabuti. Amb L’amor dels homes singulars, publicada el 2016, va ser nominat per a tres dels premis més prestigiosos de les lletres al Brasil. L’any següent, Forbes Brasil el va incloure a la seva famosa llista 30 Under 30.

L’amor dels homes singulars, com diu Zadie Smith, anuncia clarament una carrera literària brillant. És una novel·la extraordinària, estranya, tendra i brillant. Amb un estil personalíssim, Heringer narra el primer amor entre dos nens als anys setanta en un barri de Rio de Janeiro, que es veu interromput per una gran tragèdia. 

Victor Heringer escriu com vol, fabricant paraules com discapacilent o terrofàstic. El protagonista, en el moment més romàntic del seu amor preadolescent, diu que es va acostar al seu enamorat bettyment, deivisment.

Tota la novel·la està amarada d’una tristesa indefinible, que en alguns casos, coneixent el final dramàtic de l’autor, et fa posar la pell de gallina: “Sempre he pensat que havia vingut al món no per estar-hi, sinó per haver-hi estat, haver sigut, haver fet”.

Victor Heringer lluitava des de molt jove contra la depressió. El mes de març del 2018, poc abans de fer trenta anys, el van trobar mort prop del seu apartament a Copacabana. Tot fa pensar que es va suïcidar. 

Vaig pensar en ell el dia de Sant Jordi, als carrers de Barcelona, i em va semblar que li hauria agradat molt poder viure la nostra diada.