Sant Jordi guanya, tant sí com no

En Roger Escapa entrevista en Xavier Graset i surt a la conversa que aquesta setmana hem estat junts, gravant algunes seqüències del programa especial que TV3 emetrà el dia 20 de juny per commemorar els 40 anys de Catalunya Ràdio. De la programació que prepara l’emissora per a aquell dia, de moment no se’n pot dir res.

Els Amics de la Gent Gran m’acompanyen a portar una rosa a casa d’en Francesc Miñana, Creu de Sant Jordi, que als 94 anys es belluga amb cadira de rodes. És invident i em demana que l’acompanyi a l’habitació a posar la rosa al costat de la urna on guarda les cendres de la seva dona. Nus a la gola.

En Jordi Graupera firma exemplars de La perplexitat al passeig de Gràcia i, a pregunta meva, quedem que un dia m’explicarà com li va anar amb elNew Yorker, que el va tenir un any sencer valorant i validant el text que els va enviar i que li van acabar publicant.

A la sortida de la missa de cos present per en Josep Maria Fusté, saludo en Charly Rexach: “De tothom que es mor es diu que era un bon home. Aquest ho era. Era un veterà que ens protegia, als joves de 18 i 19 anys que pujàvem a entrenar-nos amb el primer equip”.

En Roger Mas i família han baixat de Solsona a passar el cap de setmana a Barcelona. Han anat a escoltar els Mishima i l’Elèctrica Dharma, mentre al cantautor li ballen pel cap les notes del pròxim disc, que ja ha gravat i que és el resultat d’un viatge interior seu.

Per acabar, faig cas de la recomanació “Comparteix el català” del mosaic gegant del Camp Nou. Comparteixo, concretament, el català dels meus pares, que potser estava ple de bussons i asseres però que em dona la solució correcta cada vegada que vull comprovar si una expressió és genuïna o no. Per exemple: no dic mai “Sant Jordi guanya sí o sí”. A casa hauríem dit: “Sant Jordi guanya tant sí com no”.