Sant Gaudí i la Sagrada Grua i el Banc de Sabadell
La millor notícia religiosa d’aquesta Setmana Santa és la possible santedat d’Antoni Gaudí. Perquè pugi d’escalafó i passi de beat a sant caldrà, esclar, acreditar-ne dos “miracles”. Els supervisarà un comitè mèdic (poden ser una curació) i membres de l’Església. No estem parlant de grans miracles, com el de convertir l’aigua en vi de Jesucrist (el meu preferit de tots), ni de miracles espaterrants, com els que podria semblar que realitza, avui en dia, algú com el Mago Pop. Estem parlant de miracles més contemporanis i subtils.
Antoni Gaudí (sant Gaudí, a les estampetes futures) va declarar que Déu li havia encomanat el temple de la Sagrada Família. Això, que és plausible, no sabem si inclou la part de Subirats i la –icona de la ciutat– Sagrada Grua. ¿Inclou també les cues de turistes que completen la delicada forma? Jo diria que sí, que aquelles cues sinuoses, en forma de cargol, com abellia al futur sant, completen el conjunt arquitectònic.
Ara bé. Si parlem d’un arquitecte santificat, perquè va fer una obra inspirada per Déu, parlem de tots els altres. El gratacel situat a la confluència entre Diagonal i Balmes i París, de l'Eixample de Barcelona (catalogat, per cert, com a bé amb elements d'interès), també em sembla d’una puríssima inspiració divina. Va ser construït entre els anys 1965 i 1968 per Francesc Mitjans i Miró i Santiago Balcells i Gorina, que per a mi mereixen tot el que tindrà Gaudí. Va ser la seu del Banc Atlàntic. El 2004 se’l va comprar el Banc de Sabadell. Per a mi és un edifici increïble, un gratacel de l’època, ple de poder i de senzillesa, que m’agrada tant pel que és com pel que em sembla que conté: bitllets i més bitllets (lluny de l'opa).
