Sant Esteve i les tradicions corrompudes
Sempre m’ha cridat l’atenció esbrinar l’origen de molts costums i tradicions per constatar com, amb el pas del temps, objectes, modes o costums actuals no tenen res a veure amb el seu origen. És com aquell joc infantil del telèfon, en què algú diu a l’orella d’un altre alguna cosa, parlant ràpidament, i aquest repeteix el que bonament ha entès, i així, de transmissió en transmissió, el missatge final no té res a veure amb el que el primer volia dir. O com l’acudit d’Eugenio del missatge del coronel per veure l’eclipsi de sol al pati de la caserna, que quan arriba el missatge al sergent l’ordre és tot un contrasentit.
Una de les modes o costums corromputs més curiosos és la de la corbata. Corbata prové del francès: cravatte. Cravatte és una evolució fonètica de croate, que vol dir “croat”. Els soldats francesos de la segona meitat del segle XVII es van sorprendre de com els soldats croats aconseguien refrescar-se de la calor de les armadures. Mullaven un tros de tela, hi feien un nus i se la posaven al voltant del coll. La qüestió és que una peça de roba que havia de servir per estar més fresquet és, avui dia, una tortura de calor al coll.
El cas és que ahir, dia de Sant Esteve, els catalans vam tornar a fer un gran àpat. Com si no n’hi hagués hagut prou amb la nit de Nadal i el dinar de Nadal de l’endemà. És estrany un tercer àpat, ja que normalment les tradicions miren de compaginar plaer, salut, feina i relacions. Molta gent coneix el “Per Nadal cada ovella al seu corral”. Però no tants coneixen com acaba: “...i per Sant Esteve cadascú a casa seva”. El dia de Sant Esteve era un dia que es necessitava per viatjar cap al lloc d’origen, un cop s’havia celebrat el Nadal amb la família. Segles enrere, el desplaçament necessari per reunir-se amb la família podia suposar, fins i tot movent-se dintre de Catalunya, un dia sencer. Així que l’endemà de Nadal es va fer festiu i que no es treballés per poder viatjar amb tranquil·litat. Sant Esteve no va ser mai una festivitat per reunir-te amb la família, sinó, precisament, per al contrari! Per separar-te de la família i arribar i descansar a casa teva, sense compromisos, i reprendre les activitats l’endemà. Els costums i tradicions acaben perdent la raó de ser original, però en el cas de Sant Esteve és al·lucinant com seguim menjant amb la família el dia que ni tocava menjar ni tocava més família!
