Mentre Vox practica el canibalisme al Parlament de les Balears, i els seus socis del PP miren de treure-hi importància dient que això són coses seves però que no afecten el Govern, la societat civil s'organitza per respondre als despropòsits que, tan sols en mig any de mandat, ha causat l'executiu presidit per Marga Prohens, que fou investida presidenta en virtut de l'acord amb Vox (ara en devem haver de dir ex-Vox, tota vegada que el que queda del grup parlamentari de Balears ha estat descrit per Ignacio Garriga com “cinc subjectes” que han estat expulsats del partit).
Aquest dilluns, doncs, dins la mateixa jornada que els governants de Balears protagonitzaven un xou entre l'esperpent i l'autodestrucció política i institucional, es presentava públicament la plataforma Sanitaris per la Llengua, que aplega tres-cents professionals sanitaris que treballen per promoure l'ús del català i afavorir-ne el prestigi a la sanitat pública. Amb aquest propòsit, Sanitaris per la Llengua han publicat un “Decàleg de patrons de conducta per fomentar l'ús del català a l'àmbit de la sanitat” que podeu trobar a les xarxes i que també serveix com un manual abreujat de convivència i ciutadania, en contraposició amb l'odi i la fractura social que s'han proposat d'impulsar PP i Vox amb el seu hooliganisme.
Recordem que una de les primeres decisions del Govern Balear de Marga Prohens va ser eliminar el coneixement de català com a requisit per treballar al sistema sanitari públic de Balears: un atemptat contra els drets dels ciutadans (dels catalanoparlants, en primer terme, però de tots, al capdavall) i un empobriment de la qualitat d'un servei públic essencial que la dretota detesta per això mateix, perquè és públic i és de qualitat. A més de tot això, la supressió del requisit de català també vulnera el marc legal vigent –llei de Normalització Lingüística, Estatut, Constitució– i per aquest motiu hi ha un recurs en marxa que de moment ha estat admès pel Tribunal Constitucional (aquest que, segons González Pons, és un càncer per a l'estat de dret), promogut per l'Obra Cultural Balear amb el suport de Sumar i del PSOE.
L'Obra Cultural Balear també ha impulsat la campanya “La llengua no es toca”, adreçada a l'ensenyament públic –l'altra bèstia negra de PP i Vox– i a la qual ja s'han adherit més de dos-cents centres d'ensenyament de les Balears de primària i secundària, molt majoritàriament públics, però també alguns de concertats. És una manera de recordar a Prohens i als seus socis d'ultradreta que els seus plans d'implantar la segregació dels alumnes per llengua, una mesura de to neofeixista que remet directament a la creació de guetos de població, compta amb l'oposició de tota la comunitat educativa de Balears (tret d'alguns centres, principalment religiosos, que els són afins). Promoure conflictes socials des del poder, a més d'antidemocràtica, sol ser una estratègia perdedora, com ja li tocaria saber al PP per experiència pròpia a Balears i arreu de la seva adorada Espanya, a la qual estimen tant que l'asfixien.
